LIFE15 NAT/ES/000757

Projecte de conservació d'una espècie única al món

Amenaces per la seva conservació i política de gestió

 

Segons la llista vermella de la IUCN, el tritó del Montseny és una espècie en perill crític d'extinció. Això implica que hi ha un elevat risc d'extinció de l'espècie a la natura i que cal implementar una estratègia de conservació específica. Els estudis realitzats el 2007 van estimar que en total el nombre d'individus adults no superava els 1.500 i es va inferir que hi havia hagut una disminució d'un 15% de la població total respecte 1995. Alhora, la distribució de l'espècie no és contínua al llarg de la conca hidrogràfica, sinó que està separada en dues subconques aïllades una de l'altra i, dins de les quals la majoria de les poblacions també presenten aïllament mutu. A banda d'això, les diferències genètiques i morfològiques que hi ha dins l'espècie obliguen a efectuar una política de gestió destinada a conservar aquesta diversitat produïda per causes naturals. A més, el tritó del Montseny és un especialista en la vida als torrents i és doncs, molt sensible als canvis ambientals sobre el seu hàbitat.

Hi ha diferents amenaces que afecten l'espècie de forma directa a diversos nivells. A nivell global, l'escalfament climàtic és, a llarg termini, una problemàtica important. La temperatura mitjana del massís del Montseny ha augmentat més d'un grau en l'últim segle. Aquest augment de la temperatura ha incrementat l'evaporació i evotranspiració de la vegetació, fet que ha provocat una major aridesa ambiental. Alhora, el patró de precipitacions ha esdevingut més irregular, produint-se unes sequeres primaverals fortes que són molt desfavorables per aquesta espècie estrictament aquàtica. Els efectes del canvi climàtic també es poden constatar en la vegetació. Les fagedes són ambients molt favorables al tritó, però des de 1945 han ascendit altitudinalment uns 70 metres de mitjana. Han estat substituïdes per alzinars i s’han situat a una altitud a la que els rierols tenen molt poca aigua. A nivell local, l'assecament dels rierols és la principal amenaça per a l'espècie com a conseqüència de la potencial sobre-explotació dels aqüífers en combinació amb les condicions climàtiques i forestals. Entre les altres problemàtiques locals cal destacar la substitució del bosc de ribera per plantacions d'arbres no autòctons i de creixement ràpid que produeixen l'abocament de sediments als torrents, alterant les seves característiques.

La greu situació d'amenaça de l'espècie va obligar a desenvolupar un programa de conservació des del 2007 que ara es reforça i s'amplia notablement amb posada en marxa del LIFE Tritó Montseny. Fins ara, el programa de conservació ha consistit en implementar una sèrie d'actuacions de gestió de les poblacions i el seu hàbitat, per exemple:

-. Vigilància de l'estat de conservació del seu hàbitat, valorant la importància dels impactes negatius i dissenyant mesures per contrarestar-los.

-. Seguiment de les poblacions naturals de l'espècie amb la valuosa col·laboració del cos d'Agents Rurals per tal d'avaluar si les poblacions es mantenen estables o van disminuint.

-. Estudi de les característiques genètiques de les poblacions en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut de Biologia Evolutiva.

-. Diagnosi de la salut de les poblacions pel que fa a les malalties emergents pels amfibis, com és el fong quitridi, amb l'ajuda del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa.

Cal destacar especialment però, el programa de cria en captivitat iniciat el 2007 a les instal·lacions del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa i que actualment s'ha ampliat al Zoo de Barcelona i al Centre de Recuperació de Fauna de Pont de Suert. Els resultats han estat l'adaptació de l'espècie a la captivitat i la reproducció dels individus, tant els que provenien de la natura com els seus descendents. Aquesta població captiva serveix com a reserva genètica i d'individus en cas que hi hagués extinció de poblacions a la natura. Alhora, l'excedent de tritons nascuts en captivitat ha servit per crear quatre noves poblacions a la natura en indrets on l'espècie no hi havia estat present, augmentat així el nombre d'exemplars i la mida de la distribució geogràfica.

Foto: Fèlix Amat.