LIFE15 NAT/ES/000757

Projecte de conservació d'una espècie única al món endèmica del Montseny

L'ecologia i biologia del tritó del Montseny

 

El tritó del Montseny és un especialista de la vida en els torrents i per aquesta raó té un seguit de característiques específiques per viure en aquests hàbitats. Per exemple, el seu cos és aplanat per entrar millor dins les esquerdes, on es refugia. Alhora, la seva pell granulosa i les ungles còrnies dels dits li permeten subjectar-se a les esquerdes. Els seus pulmons estan atrofiats i no són funcionals. D'aquesta manera no flota i pot bellugar-se pel llit rocós dels torrents. La conseqüència d'això es que la respiració s'efectua per la pell del cos i de la boca. Per aquesta raó requereix aigües molt oxigenades per poder respirar adequadament.

El cicle vital del tritó del Montseny consta de les següents fases: ou, larva, jove i adult, totes elles aquàtiques. La reproducció té lloc principalment durant la primavera però també durant la tardor. Els mascles sexualment actius se situen en un punt amb bona visibilitat i un cop detecten una femella a prop copulen durant hores. El seu sistema de reproducció també està adaptat a aquest tipus de vida. La cua alta del mascles serveix per abraçar la femella durant la còpula, per poder connectar les dues obertures genitals i transferir el paquet d'esperma del mascle sense que es pugui perdre a causa del corrent de l'aigua. Posteriorment a la fecundació, les femelles dipositen els ous un per un sota l'aigua, dins de forats de les roques; és per aquest motiu que la seva obertura genital es troba a l'extrem d'una protuberància tubular. Els ous, amb un màxim de 60 per posta, triguen diversos mesos a descloure's i donen lloc a una petita larva blanquinosa que resta immòbil durant la primera setmana. Aquesta larva va creixent i desenvolupant-se durant varis mesos fins a realitzar la metamorfosi i convertir-se en un jove, molt semblant als adults però més petit i no sexualment madur. El creixement d'aquest joves, al cap de 3 o 4 anys, fa que finalment esdevinguin adults i per tant capaços de reproduir-se. La longevitat màxima per aquesta espècie ha estat estimada en 9 anys.

No se sap gairebé res sobre la seva alimentació en estat salvatge, però s'han pogut observar individus introduint el musell a les escletxes de les roques, possiblement per agafar petits invertebrats. També s'ha pogut observar que ocasionalment capturen larves de salamandres quan aquestes són prou petites.

L'activitat dels individus es desenvolupa especialment durant la primavera i la tardor. Durant l'hivern, degut a les baixes temperatures, i l’estiu, per l'escàs cabal dels torrents, els tritons resten inactius dins de la matriu rocosa dels torrents. Habitualment, l'activitat és nocturna i només ocasionalment té lloc de dia i en indrets molt ombrívols dels torrents. El comportament més freqüentment observat és el de moure's poc a poc o restar immòbil per la llera rocallosa del torrent a la recerca de menjar o per reproduir-se. Quan els tritons del Montseny són capturats alliberen una secreció blanquinosa per la pell, enganxifosa i molt olorosa.

Foto: Daniel Guinart.