Conservació de la biodiversitat
L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona és un pont entre el Mediterrani i els Pirineus que integra elements paisatgístics variats, sempre exuberants, que van des dels alzinars fins a les fagedes. Els contraforts de les Guilleries davallen cap a la riera Major i la vall de Sau, tancada pels cingles majestuosos de Tavertet.
A ponent trobem el sector més humanitzat i agrícola, en contacte amb la plana de Vic, que inclou l’indret de Savassona.
Paisatge. Ricard Badia
Clima
L’Espai Natural gaudeix d’un clima mediterrani continental humit. La precipitació és abundant o molt abundant en funció del municipi, i l’estació seca és a l’hivern.
Respecte a la temperatura mitjana, no és molt elevada i l’hivern és més fred, sovint amb inversió tèrmica i boira. Es produeix inversió tèrmica quan la temperatura arran de terra és més baixa que dalt de la muntanya i l’aire fred, més dens, no pot ascendir i queda retingut a les valls. Aquesta situació meteorològica fa que es generin boires i mars de núvols que, amb la seva càrrega d’humitat, tenen una influència positiva en la vegetació.
Inversió tèrmica al Salt de la Minyona. Autor: Alba Ludevid
Geologia
Els cingles que envolten el pantà de Sau constitueixen el paisatge més espectacular de l’Espai Natural. Els materials que els formen es van sedimentar, successivament, ara fa uns seixanta-cinc milions d’anys, durant el període eocènic, i és per això que hi podem veure bandes de roca de colors diferents. Hi trobem margues, conglomerats i calcàries, sovint amb una presència abundant de fòssils.
Les cingleres de Tavertet, Vilanova de Sau i Romegats són les més conegudes de l’Espai Natural. Per la seva banda, a la zona de Savassona són més característics els blocs de pedra.
Cinglera de Tavertet. Autor: Alba Ludevid
Hidrologia
Els meandres del Ter i les aigües de la riera Major creen una gran xarxa territorial, amb ambients ecològics de ribera d’una gran riquesa biològica. És el llegat d’un riu mil·lenari: el Taceram ibèric, l’Alba romà, el nostre Ter.
Com a element emblemàtic de l’Espai Natural que ha generat nous ecosistemes aquàtics, l’embassament de Sau es va començar a construir l’any 1949 i es va finalitzar el 1963. La resclosa fa 83 metres d’alçària i 260 de llargada.
Els 177 m3 d’aigua de l’embassament permeten generar 90 milions de kW h. A més, avui compleix funcions socials de lleure i és un sistema ecològic singular al bell mig de l’Espai Natural.
La construcció del pantà cobrí d’aigua Sant Romà de Sau, una petita vila situada a la vall de la qual encara es pot veure com sobresurt el campanar.
Riera Major, a Sant Sadurní d'Osormort. Autor: XPN
Vegetació
La biodiversitat de les Guilleries-Savassona és sorprenentment alta. Aquesta riquesa biològica respon a la varietat de relleus i a l’empremta d’una activitat humana molt antiga.
Els ecosistemes agrícoles de la plana de Vic són a tocar dels cingles, del riu Ter, del pantà i d’una gran varietat de boscos en què es barregen vegetacions mediterrànies i eurosiberianes. La fauna de cada ambient és igualment rica i específica. En resum, l’Espai Natural és un territori d’alta biodiversitat.
Els boscos d’alzinars, roures, pinedes són sobretot propis de la part dels espais d’interès natural de Savassona i Collsacabra dins de l’Espai Natural, mentre que la part de Guilleries, amb un substrat edàfic i més riquesa aqüífera, compta amb una vegetació més variada amb castanyers, fagedes i boscos de ribera.
L’alzinar és un bosc dens que esdevé un recer segur per a la fauna... i per als llegendaris bandolers. El bosc de pi roig (Pinus sylvestris), present a partir de 600 m d’altitud, comença a patir els efectes del canvi climàtic i en certes zones s’observa un decaïment important que requereix d’una gestió silvícola adaptativa. D’altra banda, els boscos caducifolis cobreixen una bona part de l’Espai Natural i no dubten a enfilar-se pels espadats. A més dels roures i els faigs (Fagus sylvatica), integren aquests boscos la blada (Acer opalus), els aurons blanc i negre, la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i, als punts més humits, el llorer-cirer de Portugal (Prunus lusitanica). L’interior dels boscos caducifolis és ombrívol i humit, amb falgueres i molses, i dona recer a una gran varietat de fauna.
La riera Major ens mostra bons exemples de bosc de ribera, una formació caducifòlia d’un verd clar que segueix en paral·lel el recorregut dels cursos d’aigua. Els diferents tipus d’arbres que constitueixen els boscos de ribera, com les vernedes, molt ben conservades, es disposen en franges paral·leles, més o menys allunyades del riu en funció del seu requeriment d’humitat.
Finalment, cal esmentar l’existència d’espècies de flora protegida com per exemple el teix (Taxus baccata), el grèvol (Ilex aquifolium) o l’herba de Sant Segimon (Saxifraga vayredana).
Fageda. Autor: Ricard Badia
Fauna
A l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona entren en contacte la regió mediterrània i la regió eurosiberiana o centreeuropea, la qual cosa li confereix trets bioclimàtics excepcionals per a acollir gran diversitat d’espècies animals.
Pel que fa als mamífers, la guineu o la guilla (Vulpes vulpes) és la que dona el nom al massís de les Guilleries i no és difícil observar-la cap al tard com travessa alguna pista forestal o al voltant d’una masia. És, juntament amb el senglar (Sus scrofa), un dels mamífers més grossos i emblemàtics de l’Espai Natural. També s’hi poden trobar esquirols, conills, genetes, fagines, ratpenats... i recentment s’ha pogut observar la presència de gat fer (Felis silvestris). Finalment, una espècie de petits mamífers emblemàtica a l’Espai Natural és el liró gris (Glis glis).
Entre la fauna de ribera hi destaquen el tritó pirinenc (Calotiton asper) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), espècies que han vist alterat el seu ecosistema pel canvi climàtic i les espècies exòtiques invasores.
En relació amb els ocells, són ben presents les mallerengues, sobretot la carbonera i la blava, i la puput (Upupa epops). No és difícil observar-hi el picot verd (Picus viridis) o el trencapinyes (Loxia curvirostra) i, de color vistós i cridaner, el blauet (Alcedo atthis) és un bon indicador dels ecosistemes de ribera on viu.
D’altra banda, els elements geomorfològics dels cingles tenen les característiques necessàries perquè siguin habitats per a rapinyaires com, per exemple, els voltors (Gyps flvus) i l’aufrany (Neophron percnopterus). També hi són presents els rapinyaires nocturns com el gamarús (Strix aluco) o el duc (Bubo bubo), aquest últim en una tendència de nidificació positiva després de patir una important davallada a tota la comarca.
Per descomptat, els invertebrats són un grup important en el conjunt de la fauna, i hi destaquen les papallones per la riquesa de la diversitat present i el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) en els cursos d’aigua.
L’equip gestor de l’Espai Natural fa seguiments ecològics de les espècies principals per tal de conèixer-ne la presència i l’evolució dins de l’Espai Natural. A més, participa amb aquestes dades en diferents programes de més envergadura per a conèixer la situació de les espècies a nivell autonòmic, estatal o internacional. Podeu consultar tota la informació relacionada a l’espai del web de Conservació de la biodiversitat.
Liró gris dins una caixa niu. Autor: Joan Pareja
