A l’abril del 2023, amb la col·laboració de Guardes Forestals del Parc del Foix, es va accedir a la colònia. Ràpidament es va poder confirmar el que hom sospitava feia un temps durant els controls a distancia dels nius fets pels guardes, previs a l’entrada. Tot i veure al terra, sota els nius dels pins i pollancres, alguna closca eclosionada, indicatiu de naixements, no se sentia cap pollet i la majoria de nius eren buits.

Només es van trobar dos nius actius, cadascun amb tres ous. La visió al terra, sota els nius, era decebedora, tot eren closques d’ous, alguns caiguts i la majoria amb signes de depredació. La primera idea va ser pensar en algun mamífer com ara la geneta o la fagina, inclús la rata, tots amb gran capacitat grimpadora, però el patró de les marques deixades a les closques indicaven mes aviat l’acció d’un còrvid, tal i com va apuntar posteriorment Jose Carlos de la Fuente, rastrejador expert de fauna salvatge. En aquest cas poder la garsa o bé el gaig, molt abundant en aquesta raconada.

Per tal de cercar respostes, es va col·locar una càmera de fototrampeig a un dels dos nius encara actius. Les dues parelles van continuar covant amb normalitat els dies posteriors a l’accés dels tècnics. Malauradament, després de quatre dies de normalitat, la càmera va captar una nova depredació. Degut a l’interval d’activació entre les captures de vídeo no es va poder gravar al causant. La forta pressió depredatòria patida va provocar finalment el fracàs reproductor per la temporada 2023.

Una espècie protegida

El Bernat pescaire és una espècie protegida i resident comú a tot el país al llarg de tot l’any, amb migradors i hivernants regulars. Nidifica molt localitzadament en colònies distribuïdes arreu del territori.

Les seves llargues cames i el bec afilat, com un arpó, delaten el seu íntim lligam amb el medi aquàtic (rius, canyissars, embassaments, aiguamolls) i una dieta principalment piscívora. Tot i que el ventall de preses és forca ampli, i comprèn també micromamífers, serps, amfibis, crancs de riu, insectes i ocasionalment, inclús, petits conills. Fan niu en arbres o en canyissars. Ponen una mitjana de 4 ous que coven durant 28 dies. Els polls volen cap els 48 dies.

Projecte d’anellament

Ja fa més de vint anys que l’especialista del Zoo de Barcelona, Josep García, va iniciar el  projecte d’anellament d’aquest ardeid i el seguiment de la seva evolució com a espècie reproductora a Catalunya, un projecte avalat per l’institut Català d’Ornitologia, l’ICO. El marcatge amb anelles plàstiques de lectura a distancia era en aquell moment inèdit en ardeids, i en concret amb el Bernat pescaire mai abans s’havia provat, tal i com informava l’Estació Biològica de Doñana, entitat que centralitza i regula els projectes de marques especials.

El projecte consisteix en fer un seguiment interanual de l’evolució de la població reproductora a tot el territori català, la detecció de noves colònies i determinar el seu estat. Paral·lelament en algunes es fa anualment un seguiment més exhaustiu “in situ”, que consisteix principalment en anellar cada any una mostra de polls. Es marquen col·locant al tars de l’ocell una  anella plàstica de color amb un codi alfanumèric  de tres dígits, que individualitza a l’ocell, afavorint posteriorment identificacions i controls a distància.

També s’obté informació com ara la fenologia reproductora (taxes de posta, naixement, mortalitat i volada i relació amb els paràmetres ambientals), l’alimentació o el sex ratio en niu. Al tractar-se de polls amb el lloc de naixement conegut, el seguiment posterior d’aquests ocells marcats pot proporcionar dades d’interès poblacional com ara la fil·lopàtria o la seva dispersió i desplaçaments. I amb major profunditat pot ser útil per a confirmar la diferenciació meta poblacional del bernat pescaire a nivell ibèric.

Algunes de les colònies on es fan marcatge de polls són el nucli reproductor que hi ha dins del Parc Zoològic de Barcelona (colònia urbana), la Reserva Natural d'Utxesa, l’Espai Natural del Sot del Fuster, l’estany d'Ivars i Vila-sana, els aiguamolls de Rufea o el Parc Natural del Delta de l'Ebre. L’any 2023 es va incorporar al projecte d’anellament la colònia establerta a l’embassament del Parc del Foix.