L’informe elaborat pels serveis d’enginyeria geològica contractats per la Diputació de Barcelona, i d’acord amb el Pla de seguiment i control dels talussos de Sant Miquel del Fai, es va establir la necessitat de tancar l’accés al públic, cautelarment, i de realitzar actuacions per garantir la seguretat de trànsit sota els talussos afectats, tant per a les persones visitants com per al personal que hi treballa. Els treballs consisteixen en l’esbrossada, sanejament i purga de la zona, així com la consolidació del coronament del talús i reforçament de la capçalera.

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) va assistir en la redacció del Pla de gestió del risc geològic a Sant Miquel del Fai. Aquest treball tècnic esdevé la base per a la definició del protocol d’actuació i la previsió d’inversions, el qual es va actualitzant en funció del registre de rondes i seguiment periòdic dels diferents indicadors. Tots els talussos, des de la Foradada fins al salt del Tenes, van ser inventariats i classificats segons el seu grau de perillositat potencial per l’ICGC per encàrrec de la Diputació de Barcelona.

Un entorn geològic viu

Sant Miquel del Fai és un enclavament imprescindible de la geologia catalana per les diferents singularitats que s’hi troben: cingles, coves, encavalcaments, toves calcàries. L’aigua –sobretot els dos salts d’aigua– és un dels elements més identificatius de Sant Miquel del Fai i responsable, en gran part, del seu paisatge. Les característiques orogràfiques dels cingles n’han modelat el paisatge, protagonitzat pel gran salt del riu Tenes.

L’encavalcament de la serralada Prelitoral que s’observa a Sant Miquel del Fai és una estructura geològica clau del nostre territori que resumeix bona part de la història de la geologia a Catalunya, per això s’utilitza amb finalitats pedagògiques des de fa molts anys. Les seves parets mostren roques i fòssils que tenen una antiguitat de fins a 570 milions d’anys. 

Justament aquests penya-segats estan sotmesos a diferents processos erosius que fa que hi hagi risc de despreniments. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha dividit els talussos i la finca en sectors per poder gestionar, planificar i prioritzar les actuacions que hi cal fer per tal de minimitzar el risc. Com que cal tenir en compte que és un paisatge protegit que cal preservar, per això només es fan actuacions en aquells indrets estrictament necessaris i d’una manera acurada.