Segons el doctor Jordi Serra Cobo, investigador de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), “la conservació dels quiròpters és cabdal per al manteniment de la salut ambiental i la salut humana. Consumeixen gran quantitat d’insectes, alguns d’ells vectors de malalties emergents com per exemple el virus del Nil occidental o el Dengue...”. Així, explica que la colònia de ratpenats de l’avenc del Daví (Sant Llorenç Savall), la més gran de Catalunya amb uns 17.000 individus, pot menjar entre vint i trenta tones d’insectes cada any.

Els seguiments a llarg termini proporcionen informació sobre les tendències poblacionals de les espècies i permeten prendre mesures de conservació abans que sigui massa tard. A l’avenc del Daví, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, els estudis sobre la colònia de ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) van començar el 1952, ara fa 72 anys, de la mà d’Enric Balcells Rocamora. És, per tant, un dels seguiments més llargs que s’ha fet al món i una referència per a la investigació dels quiròpters i la salut pública.

L'any 1984, l’equip de Jordi Serra Cobo va seguir els estudis, que actualment compten amb el suport de la Universitat de Barcelona i de la Diputació de Barcelona. La recerca està focalitzada en ecologia i biologia del ratpenat de cova, així com l’anàlisi ecoepidemiològica, i l’estudi de la seva hibernació en relació amb el canvi climàtic. Els estudis realitzats als avencs del Daví i de l’Esquerrà (Olesa de Bonesvalls, Parc del Garraf) s’han donat a conèixer en 52 publicacions, moltes de les quals en revistes científiques internacionals.

Canvis en els ecosistemes

El professor Hervé Bourhy, cap del Departament de Salut Global de l’Institut Pasteur de la Université-Paris-Cité, va alertar que els ecosistemes, associacions complexes entre diferents hàbitats i espècies com els ratpenats, tenen un paper crucial en l'emergència viral i les malalties zoonòtiques. Unes modificacions menors poden afectar greument la transmissió de virus zoonòtics i per això cal supervisar els canvis que es produeixen en els ecosistemes.

L’odre dels ratpenats està format per més de 1.300 espècies, el grup més nombrós dins els mamífers. La major proporció de zoonosis va lligada a aquesta gran quantitat d’espècies respecte el total de mamífers, que són unes 6.400. “Els ratpenats són els reservoris naturals de la major proporció de zoonosis virals entre els mamífers. Comprendre les condicions de la persistència dels patògens en els ratpenats és essencial per controlar els riscos per a la població humana”, va indicar.

El científic francès va explicar que l’avenc del Daví té un paper central en l'epidemiologia de l'EBLV-1, el lisavirus europeu de la ràbia. Els ratpenats són reservoris naturals d'aquest virus, que en alguns casos pot transmetre’s als humans a través d'animals domèstics. Per això, va subratllar la importància de minimitzar els contactes entre ratpenats i humans, així com prendre mesures per prevenir la transmissió de malalties i actuar ràpidament si es produeix una exposició.

Augment de temperatures

La Dra. Maria del Carme Llasat, catedràtica de Física de l'Atmosfera del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona, va explicar l’impacte del canvi climàtic a Catalunya i es va centrar en aquests 70 anys d’estudi dels ratpenats i en les tendències que es poden preveure. Així, els escenaris apunten a un augment de més de tres graus en alguns llocs de Catalunya a meitat de segle.

Llasat va dir que “la regió mediterrània s'escalfa més ràpidament que la mitjana mundial. En els darrers setanta anys ha augmentat la temperatura i disminuït la precipitació, ja que augmenta la duració i intensitat de les sequeres”. Pel que fa a les tendències a Catalunya, Llasat va indicar que el període amb més sequera i crític per a la vegetació és l'estiu, i va assenyalar l'Empordà i el Garraf com a llocs més afectats.

La jornada es va cloure amb la taula rodona entre els tres ponents i la participació del públic assistent,  moderada per Miquel Àngel Arnedo, director de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio). Una de les qüestions que es van plantejar va ser la necessitat d’impulsar el treball interdisciplinari per millorar la conservació de la biodiversitat i per comprendre millor els efectes del canvi climàtic, com s’ha promogut per conservar els ratpenats. Es va apuntar que cal el compromís de les administracions per poder finançar  la recerca a llarg termini.