L’excavació del cementiri parroquial de l’església de Santa Maria del castell de Besora s’està duent a terme en el marc del projecte quadriennal de recerca en matèria d'arqueologia i paleontologia (2022-2025), Els orígens del Bisaura: l'església i el seu entorn. Conjunt monumental del castell de Besora (Santa Maria de Besora), promogut des de la Fundació Privada Conjunt Monumental del Castell de Besora i aprovat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

La recerca que s’hi fa compta amb la subvenció al projecte quadriennal per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport de l'empresa ATICS SL,  així com de l'Associació dels Amics del Bisaura i de l'Ajuntament de Santa Maria de Besora. Des del Parc del Castell de Montesquiu es col·labora amb aquest projecte, ja que el castell de Besora és l’origen del de Montesquiu, s’hi explica aquesta relació en la visita guiada i hi ha previst exposar les troballes properament al castell de Montesquiu.

Els treballs de recerca són dirigits pels arqueòlegs Cesc Busquets, de l’Àrea d’Arqueologia del Departament de Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana de la UAB, juntament amb Marta Fàbregas, de l’empresa ATICS SL, i pels professors de la UAB Xavier Jordana i Núria Armentano, de la Unitat d’Antropologia Biològica del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.

Excavacions anuals

El Conjunt Monumental del Castell de Besora és una de les seus del Campus d’Arqueologia de la UAB i acull cada curs alumnat del màster en Antropologia Biològica (UAB/UB) i del grau d’Arqueologia de la UAB, que durant dues setmanes realitzen una immersió en l’arqueologia i antropologia de camp.

El divendres dia 14 de juny es va tancar la campanya d’aquest curs 2023-2024 amb la presentació al poble de Santa Maria de Besora de la recent troballa de fosses amb enterraments col·lectius al cementiri del castell de Besora atribuïts a morts de la pesta negra del segle XIV.

L’estudi genòmic l’han dut a terme investigadores de la Unitat d’Antropologia Biològica al laboratori d’ADN antic i modern de la UAB, sota la direcció de Cristina Santos, investigadora del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.

L’anàlisi s’ha dut a terme en les restes humanes d’un enterrament que l’any passat va despertar l’atenció dels arqueòlegs i antropòlegs que investiguen les restes del cementiri. L’enterrament, que era una fossa simple, contenia les restes esquelètiques de tres persones adultes que van ser inhumades simultàniament a tocar del mur sud del campanar de Santa Maria del Castell.

L’escenari, per la seva situació i disposició dins de la fossa, sense signes de violència o altra patologia observable, suggeria un episodi epidèmic. La datació de carboni 14 va situar l’enterrament entre els anys 1300 i 1370, coincidents amb la gran epidèmia de pesta negra del segle XIV. Això va motivar la realització d’anàlisis genòmiques per validar o no la hipòtesi que es podria tractar de morts de la gran epidèmia. Malgrat la degradació de les mostres, tal i com va explicar Cristina Santos a Santa Maria de Besora, s’ha pogut recuperar ADN antic de Yersinia pestis, el bacteri de la pesta negra, a partir de restes dentals d’un dels individus

A més, en la campanya d’excavació arqueològica d’enguany s’hi han localitzat tres fosses més amb enterraments múltiples, en aquest cas amb les restes de tres individus, tant adults com infants, en cadascuna. El fet que aquests enterraments siguin propers a la fossa localitzada l’any passat i que, tal com confirmen els responsables de la intervenció arqueològica Cesc Busquets i Marta Fàbregas, es trobin als nivells que correspondrien cronològicament amb aquest segle XIV, duu a pensar a l’equip de recerca que podrien tractar-se també d’individus que van morir per la infecció de la pesta. Durant els propers mesos es farà una primera anàlisi genòmica per confirmar-ho.

«Són troballes excepcionals, que evidencien la gran mortalitat que va produir l’epidèmia de pesta en zones rurals de l’interior de Catalunya», assenyala Cristina Santos durant la divulgació dels resultats.

La trobada del bacteri de la pesta negra obre la possibilitat a endegar estudis pioners amb mecanismes adaptatius en la resposta a patògens en les poblacions humanes. «El fet que el cementiri del Conjunt Monumental del Castell de Besora tingui les restes d’enterraments des del segle XI fins al segle XIX pot permetre en un futur testar de manera empírica els canvis genètics que s’han anat produint i quines variants genètiques podrien haver augmentat la seva freqüència com a conseqüència de la pandèmia», va concloure Cristina Santos.