L’estudi es fonamenta en què els dos grans dialectes del català van sorgir al cor del Pirineu, i en la topografia dels mots hi ha un punt on es troben les tres parles constitutives de l'avui extens dialecte oriental. A la Cerdanya parlen català central i al Conflent català septentrional, i el Capcir és dins d'aquest darrer dialecte, però conservant-ne una versió arcaica, i amb molts elements del llenguadocià veí. Una confluència única.

Eugeni Casanova Solanes (Lleida, 1958), és llicenciat en Ciències de la Informació (UAB) i en Filosofia (UB), i doctor en Llengua i Literatura Catalanes (UAB). Ha treballat en diaris i publicacions com l’Avui, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i Tiempo, així com a la Cadena SER i Televisió Espanyola. També ha estat codirector del documental “Catalunya Nord, la llengua enyorada”, el qual va guanyar el premi al millor documental del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) de 2020.

Entre la seva obra, publicada per Pagès Editors, hi ha L’os del Pirineu. Crònica d'un extermini, (1997), Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l'agonia del català (2003); Els parlars del Pirineu. Un viatge lingüístic per totes les valls del sud de la serralada (2012), o Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora (2016), entre d’altres.

També és guanyador del Premi Jaume Camp de Sociolingüística 2015 pel treball “Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris”, que va donar a conèixer l'existència dels gitanos catalans de França més enllà del Rosselló; i Premi al Millor Documental del Festival FIC-CAT 2020 de Roda de Berà per “Catalunya Nord. La llengua enyorada”.