Sant Llorenç-Obac

Inauguració de l'exposició "Del lloc i del dir"

Descripció: Inaugurem la primera exposició d'aquest 2025, ''Del lloc i del dir'' dels autors Alícia Casadesús i Antoni Clapés sobre Lluís Clapés i Gonzàlez dins del cicle ''diàlegs intergeneracionals''.

Una exposició entre Alícia Casadesús (L’Esquirol, 1968) i Lluís Clapés i Gonzàlez (Sabadell, 1911 - 1983), dos artistes que conflueixen en aquest projecte intel·lectual, DEL LLOC I DEL DIR: un únic discurs, que neix amb la voluntat de ser una reflexió sobre el concepte de lloc, eix director de la pràctica artística de cadascun d’ells. El lloc entès com a espai propi, l’espai que cadascú de nosaltres habita mentalment: la nostra particular «petita pàtria», el recer espiritual de tothom.

En aquest acte gaudirem de la presentació del projecte amb una visita guiada a càrrec dels autors i de la lectura d'una tria de texts de Joan Oliver a càrrec de l'actriu Montse Vellvehí.

En una conversa informal de fa uns anys, l'Ester Xargay em va manifestar l'interès que La Pahissa del Marquet acollís una mostra de diàleg intergeneracional, i em va esperonar a fer possible una exposició en què l'obra de l'Alícia Casadesús i la del meu pare, Lluís Clapés i Gonzàlez, dialoguessin a l'entorn d'allò que per a tots dos era el leit-motiv de la seva pràctica artística, d'allò que els encoratjava a projectar els seus delers en obres reconeixibles.
La Joana Sardà, en recuperar el programa que l'Ester havia dissenyat, va fer renéixer el projecte, i ara us el volem oferir.

Parlem de dues obres i de dos artistes allunyats gairebé una seixantena d'anys en el temps i en l'espai (Lluís Clapés, nascut a Sabadell el 1911; Alícia Casadesús, nascuda a L'Esquirol el 1968); de l'obra de dos autors gairebé oposats en la seva pràctica; de dos artistes ben diferents quant a les experiències vitals i, especialment, en la seva formació.
Tanmateix, parlem de dos artistes que conflueixen en aquest projecte intel·lectual, DEL LLOC I DEL DIR : un únic discurs, que neix amb la voluntat de ser una reflexió sobre el concepte de lloc.

El lloc, entès com a espai propi, l'espai que cadascú de nosaltres habita mentalment: la nostra particular «petita pàtria», el recer espiritual de tothom. Però no una pàtria política sinó un lloc físic o moral que interioritzem i que s'ha anat modelant amb les arrels, les experiències, les relacions, les vivències, les complicitats…
Aquell lloc que ens dóna trellat i serenor. I, sovint, empara.
Aquell lloc que es fonamenta en ser anomenat, ja sigui per la pràctica artística o per la paraula. I que, en ser dit, es fa real —per bé que, sovint, secretament.
El lloc, però, també ens parla del seus opòsits: de la nostàlgia i del dolor de la pèrdua. Una pèrdua que es pot haver produït per diverses circumstàncies –entre d'altres, per la degradació d'un espai, per la manca de temps personal, per la incomoditat de viure o també, per l'exili.

el lloc és la casa de l'ànima?
el lloc és l'arrel i la paraula?
el lloc és el silenci radical?
sempre en viatge és el lloc de l'estar?

Per a l'Alícia Casadesús, el lloc ha estat sempre molt lligat als rodals del Collsacabra, on viu i treballa, i on ha presentat moltes de les seves accions performàtiques, instal·lacions o, simplement, la mostra dels seus projectes. Treballa amb els líquens i el seu créixer menut, amb el vent que travessa fronteres, les esquerdes per on s'hi escola l'alè del viure... Cos a cos, com un tros més d'aquest paisatge.

Per a Lluís Clapés i Gonzàlez, el lloc va ser l'entorn de Sant Llorenç Savall, amb un intens desplegament de recursos per copsar el batec de l'ànima dels rodals llorençans. Artista pleinarista amb tocs fauves, a través de la seva pintura lleument matèrica, va excel·lir en el dibuix, l'escultura, la pintura i altres arts menors (com la de l'aparadorisme), a part d'haver dut a terme una intensa —i silent— acció cultural.

Molts anys i moltes experiències divergents separen aquests dos artistes.
Però una cerca comuna —i un mateix esperit— els uneix, ara i aquí, compartint a La Pahissa del Marquet
​​la dèria d'un lloc,
​​la dèria d'aquest lloc,
​​la dèria de l'art.
​​La dèria de la vida.