Observació d'aus

En acabar la temporada de cria, la durada dels dies comença a minvar, la disponibilitat d’aliment es redueix i es desperta l’instint de migració. Les aus abandonen els territoris del centre i nord d’Europa per dirigir-se a contrades de clima més suau.

Durant la primavera i la tardor, milers de rapinyaires diürnes travessen Europa per arribar als seus llocs de reproducció o d’hibernada, en un llarg trajecte durant el qual han d’enfrontar-se a serralades, mars, deserts i dificultats climatològiques.

Moltes espècies realitzen moviments de curt recorregut, cap a l’àrea mediterrània o el nord d’Àfrica, o es dispersen per l’Europa central, com és el cas d’algunes aus rapinyaires que fan aquests tipus de moviment migratori. D’altres espècies de rapinyaires fan una migració de llarg recorregut: són les migradores transsaharianes, ja que arriben a latituds al sud del Sàhara.

Com podem veure aquestes aus?

Les serralades litorals i prelitorals catalanes són un corredor migratori important per a diverses espècies d’aus planejadores (vegeu el plafó en pdf). L’orientació d’aquestes muntanyes facilita el desplaçament cap el S-SO, en direcció a l’estret de Gibraltar, on es concentren grans quantitats de rapinyaires que esperen les condicions adequades per a creuar els 19 km de mar que els separa del continent africà.

Els miradors de Canòpolis i la Morella són punts òptims al massís del Garraf per a observar aquest fenomen. Les aus que arriben per la vall del Llobregat es troben amb la Mediterrània, una barrera que no poden franquejar. Després de reposar forces al delta del Llobregat, els corrents d’aire ascendents del Garraf els faciliten reprendre el viatge.