En aquella primera etapa del Parc, es va definir un programa ambiciós i innovador d’educació i divulgació ambiental i es van posar les condicions materials i humanes necessàries per abordar el repte de donar valor a l’espai natural i promoure el seu bon ús i coneixement. Un equip estable de professionals, la posada a punt d’uns equipaments de referència i la lucidesa de Teresa Franquesa i Codinach, al capdavant de la Unitat de Divulgació i Educació Ambiental, van posar les bases i el rumb per començar a treballar.

Creació de centres i àrees per a l’ús públic i l’educació

El mateix any 1988 obria les portes el Centre d’Educació Ambiental de Can Coll. La restauració completa de l’edifici, el 1992, afegiria a la infraestructura pedagògica la dimensió museística d’una casa amb més de 500 anys d’història. L’activitat pedagògica del CEA Can Coll, adreçada al món escolar, s’ha centrat majoritàriament en els nivells inicials i primaris; a més, les instal·lacions i l’entorn rural de la finca han donat molt de joc a diverses iniciatives i activitats de valor educatiu. Cinc anys més tard, el 1993, obria portes a la planta superior de la masia el Centre de Documentació i Recursos Educatius del Parc.

El 1990 naixia el Centre d’Educació Ambiental de Mas Pins, en una casa cedida anys abans a l’Ajuntament de Barcelona per a finalitats educatives. L’oferta pedagògica de Mas Pins es focalitzava en l’ensenyament secundari, postobligatori i universitari, així com en el treball conjunt amb el professorat d’aquests nivells i dels nivells superiors de l’ensenyament bàsic fins al curs preuniversitari. Com a centre d’educació ambiental del Consorci, va estar actiu entre els anys 1990 i 2006. Amb el seu tancament, alguns dels programes adreçats a la secundària van passar a fer-se a Can Coll. Els de batxillerat i mòduls formatius es coordinarien des de l’equipament de Can Balasc, una part del qual es va habilitar amb aquesta finalitat.

També l’any 1990 s’inaugurava, al costat de Vil·la Joana, la seu administrativa del Parc. Com a Centre d’Informació i seu dels serveis tècnics, l’edifici, dotat amb sala d’actes, espai d’exposició permanent i servei de bar, va passar a ser el punt de referència de l’atenció i l’acollida als visitants. Des d’aquí, es posarien en marxa els programes de l’agenda d’activitats dels caps de setmana i una oferta de propostes educatives de “primer contacte” amb el Parc, entre altres iniciatives, a més de donar forma i condicionament a la xarxa d’espais i vials per a l’estada i la visita del Parc dels visitants, uns espais que orienten i enriqueixen el contacte dels ciutadans amb el Parc i ofereixen una constel·lació d’oportunitats educatives a diferents nivells.

Desplegament comunicatiu

En l’àmbit comunicatiu, la primera gran actuació que es va fer va ser la senyalització orientativa i divulgativa sobre el terreny per identificar el Parc i poder-lo recórrer amb seguretat i satisfacció. Sobre paper, les primeres creacions van ser el Mapa guia, per descriure el Parc i orientar els visitants, i el butlletí trimestral, amb la informació d’actualitat i de la gestió. Enguany, tant un com l’altre han fet 35 anys, per bé que, en el cas del mapa, es tracta d’una reedició renovada (i premiada!) d’acord amb el nou Pla especial del Parc Natural de Collserola (PEPNat). En aquest llarg periple s’han publicat moltes altres publicacions en diferents formats i suports.

La participació de la ciutadania: de l’adscripció personal a la xarxa d’entitats col·laboradores

La participació comporta la cerca d’espais d’implicació i complicitat ciutadanes. Dins d’aquest marc, l’any 1991 es va crear el projecte Voluntaris de Collserola, que va funcionar fins a l‘any 2016, quan es va aprovar la llei que regulava la relació entre les administracions i el voluntariat. A Collserola, els 25 anys de Voluntaris van ser una fórmula reeixida, malgrat que es van haver de desestimar a causa de la nova llei esmentada. Si bé abans de l’any 2017 ja hi havia algunes entitats i empreses que col·laboraven en la millora del Parc de forma activa i a diferents nivells, és sobretot a partir d’aquest any que es comença a construir tot un ventall de programes, projectes, campanyes, etc. per tal de crear escenaris diversos que afavoreixin el treball i la reflexió conjunta sobre diferents aspectes de la conservació del Parc; en definitiva, la participació efectiva dels diferents col·lectius: entitats, administracions, veïnats, propietaris, etc. vinculats al territori del Parc Natural.

Bons exemples d’això han estat el Projecte Bici, el projecte de gestió participada de la riera de Vallvidrera o el d’erradicació de l’ailant, el programa Col·laborem amb el Parc, la participació en campanyes com el Let’s Clean Up Europe, les activitats de RSC o els acords de col·laboració amb empreses, entre molts d’altres.

Balanç del camí recorregut i nous reptes de futur

En tots aquests anys s’ha fet molta feina. En una primera etapa molt creativa, els primers objectius de donar a conèixer el Parc i posar en valor els seus beneficis ambientals es van assolir ràpidament. Collserola va deixar de ser un projecte per esdevenir una realitat compartida, lema de la gran exposició amb què es van celebrar els 10 anys del Parc. Però, amb el temps, precisament l’èxit del Parc planteja les principals dificultats i amenaces a la seva bona conservació. L’afluència de visitants ha augmentat gairebé exponencialment, mentre que la qualitat ambiental de la serra s’erosiona. Alguns elements i valors “educatius” que s’han anat cuinant a foc lent i de manera poc vistosa durant els anys de consolidació després de l’etapa inicial, amb la creació i consolidació de xarxes humanes de treball i la confiança entre els agents que actuen en el territori, així com la mateixa experiència adquirida i els recursos generats en el si del Consorci, poden ser claus en l’abordatge dels nous reptes que ens planteja el futur.