Les elevades temperatures d’aquest mes no han afavorit l’arribada d’ocells hivernants escassos o irregulars al Parc, però sí que encara s’han observat algunes espècies interessants que s’havien detectat les setmanes prèvies, com ara un becadell sord (Lymnocryptes minimus) i 15 xarxets comuns (Anas crecca) a Sant Adrià de Besòs i una àguila calçada (Aquila pennata) al llarg del Parc. També ha estat remarcable la presència d’un ànec cullerot (Anas clypeata) a Sant Adrià de Besòs i un altre al tram dels canyissars.

Cal destacar també, per la seva abundància, en el context de la província de Barcelona, els 441 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), les 401 polles d’aigua (Gallinula chloropus), els 10 rasclons (Rallus aquaticus), els 9 martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i les 41 xivitones vulgars (Actitis hypoleuca) censats a tot el Parc. Altres ocells destacables a nivell provincial, però en nombre testimonial, han estat cinc cotxes blaves (Luscinia svecica) i un teixidor (Remiz pendulinus).

Respecte les joques (dormidors) d’aus aquàtiques que s’han començat a formar els darrers anys gràcies al creixement de canyars i arbres al Parc, cal destacar la presència d’uns 280 esplugabous (Bubulcus ibis) i 29 martinets blancs (Egretta garzetta) als canyars de Sant Adrià de Besòs, doncs es tracta d’una de les joques més importants en l'àmbit de la província. Es tracta d’uns individus que s’alimenten majoritàriament al Vallès i que els darrers anys dormien sobretot a una joca situada al riu Ripoll, a Montcada. 

La tardor passada es va comprovar la desaparició d’aquesta joca, probablement per molèsties humanes, fet que va coincidir amb la formació de la joca més important que s’havia trobat mai al Parc, de manera que és molt probable que siguin els mateixos exemplars. Inicialment, es van instal·lar aigües amunt del pont de Cristòfol de Moura, però una posterior presència continuada de pescadors il·legals els ha fet desplaçar a un canyar que es troba aigües avall del pont. 

La itinerància d’aquest grup d’ardèids demostra com la distribució i tipologia de la fauna de la conca del Besòs es troba molt condicionada per les activitats antròpiques, a banda de l’hàbitat present. Per tant, és cabdal un increment en la vigilància per incrementar el compliment de les normatives legals vigents, tant al Parc com a la resta de la conca, així com seguir incrementant les tasques de sensibilització ambiental dels seus usuaris. Pel que fa als corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo), segueix la tendència recessiva, atès que enguany només 22 exemplars han dormit en arbres del Parc. 

Altres espècies que s’han vist en menor nombre que la mitjana dels darrers anys són el cabusset (Tachybaptus ruficollis), amb només 2 exemplars, i la xivita (Tringa ochropus). 

La difusió per les xarxes socials i webs d’observacions ornitològiques del becadell sord, una espècie difícil de veure a Catalunya pels seus hàbits i distribució localitzada, ha provocat la visita de diversos ornitòlegs i fotògrafs de natura que volien observar aquesta espècie de comportament fascinant. 

D’altra banda, s’ha trobat un rastre solitari de llúdriga (Lutra lutra) al tram dels canyissars, fet que indica la seva presència, però malauradament el Parc Fluvial encara no és prou adequat per a l’establiment d’aquest mamífer emblemàtic dels nostres rius. Els censos els ha fet Xavier Larruy Brusi, biòleg especialitzat en ornitologia.