El castell Vell d'Olivella és un element patrimonial de gran rellevància històrica, ja que es troba bastit sobre les restes d'un antic poblat ibèric i consta documentat per primera vegada l'any 992. Inicialment, va formar part del terme del castell d'Olèrdola, amb el qual constituïa part de la xarxa castral que delimitava la frontera amb els territoris sarraïns. Gràcies a la carta de població d'Olivella, datada de l'any 1164, podem saber que es va construir un castell nou en el lloc on posteriorment s'ha desenvolupat l'actual nucli urbà d'Olivella, de manera que les dues fortaleses van conviure fins a mitjan segle XV, moment en què el castell Vell va quedar abandonat i parcialment enderrocat.  

Intervencions arqueològiques al castell Vell

L'interès arqueològic i patrimonial d'aquest conjunt monumental va fer que el 1973 s'hi fes una primera prospecció arqueològica i, dècades després, s'hi hagin dut a terme diverses intervencions. Amb una planta trapezoidal, actualment se'n coneix el perímetre de la darrera fase d'ocupació i part de la distribució interior del quadrant nord-est. Al costat oest del recinte es troba un molí fariner amb aparença de torre, iniciat el 1833 però que mai no va arribar a funcionar.  

Des del 2014, el castell ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques impulsades per l'SPAL de la Diputació de Barcelona, primer mitjançant camps de treball d'estiu i, a partir del 2019, a través de campanyes sistemàtiques.