Els ponis pottoka, originaris del País Basc, són una raça antiga, adaptada a viure en zones boscoses, amb gran capacitat de resistència, poca demanda hídrica i idonis per al model de gestió extensiva que s'impulsa al Parc del Garraf. A més, són especialment efectius per controlar la proliferació del càrritx, una gramínia que ha colonitzat àmplies zones del massís i que actua com a combustible natural, afavorint el risc d'incendis i dificultant la biodiversitat.

El ramat procedeix de Piornal (Extremadura) i prové directament del projecte de la prestigiosa etòloga i científica Lucy Rees, que ha desenvolupat un model de cria i observació d'equins en llibertat. L'arribada dels ponis al Garraf ha estat possible gràcies al vincle de confiança entre Lucy Rees i Rosa Galindo, presidenta de la Fundació Miranda, així com al suport de l'entitat Rewilding Europe.

Inicialment es preveia traslladar quatre animals, però finalment van ser sis, per no trencar vincles entre membres del grup. Durant les hores prèvies i posteriors al viatge van néixer dos poltres més, un abans de marxar, batejat amb el nom de "Tora", i un altre un cop arribats al Parc, que ha rebut el nom de "Bosc". Amb això, el grup ha passat a estar format per vuit exemplars.

L'objectiu immediat és ampliar l'espai disponible per al ramat mitjançant la instal·lació de nous tancats perimetrals en finques més grans de la comarca, amb el suport de Rewilding Europe. No obstant això, encara no s'ha decidit si els ponis es quedaran de manera permanent al Parc del Garraf o si, a mitjà termini, podrien traslladar-se a una finca del Berguedà, en funció de les necessitats de benestar dels animals i les estratègies de conservació territorial.

Aquest projecte ha estat validat amb estudis realitzats per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lleida, i mostra com els equins en llibertat poden esdevenir una eina eficaç per millorar la salut dels ecosistemes mediterranis, afavorir la convivència amb espècies amenaçades introduïdes al Parc del Garraf com la tortuga mediterrània (gràcies al fet que no compacten tant el sòl com els cavalls de gran estatura) o l’àliga cuabarrada, i contribuir a la presència d'invertebrats beneficiosos, com s'ha observat amb la proliferació d'escarabats associats a les deposicions dels animals.