Anteriorment a la licitació, el Consorci de l’Espai Natural va encarregar al Centre d’Estudis del Rius Mediterranis (CERM UVic-UCC) un estudi per tal de valorar el possible efecte en els ecosistemes de l’eliminació de les rescloses. També el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya va fer un informe de l’afectació de les comunitats de vern (Alnus glutinosa) a conseqüència de la retirada de rescloses, a la riera Major, i la Universitat Politècnica de Catalunya un altre sobre els efectes morfodinàmics de l’enderroc de les rescloses. D'entre els aspectes tractats en els estudis es pot tenir en compte el projecte licitat per l’ACA per tal que les intervencions que es portin a terme a la riera Major permetin millorar la connectivitat fluvial sense empitjorar la situació dels hàbitats aigües avall.

L’estudi de la UPC va simular què passaria amb els sediments: l’enderroc per fases redueix l’impacte de les acumulacions aigua avall (en magnitud i en longitud afectada), l’enderroc de les tres rescloses de forma simultània causaria acumulacions superiors a 80 cm aigua avall de les rescloses del Molí del Soler i del Molí de la Verneda. En canvi, un enderroc per fases i seqüencial contribueix a reduir significativament els trams de riu afectats per acumulacions importants. L’escenari d’enderroc que més redueix l’acumulació de sediment consisteix en enderrocar simultàniament les llesques superiors de les rescloses Pont de Fàbrega i Molí de la Verneda (2,5 m i 1,25 m, respectivament) al mateix temps que la resclosa del Molí del Soler, aquesta en una sola fase. La segona fase dels enderrocs de les rescloses de Pont de Fàbrega i Molí de la Verneda es faria tres anys després de la primera fase.

Diagnosi dels hàbitats fluvials

En aquest treball de reconeixement a la tardor de 2023, el CERM va elaborar una diagnosi inicial dels hàbitats fluvials de la riera Major a l’entorn de les rescloses del Pont del Molí de Fàbregues, el Molí del Soler, la Cantina i la Verneda (Sant Sadurní d’Osormort)  per avaluar l’estat previ de la riera al llarg d’aquest tram de 2,5 km. Entre les principals conclusions que es van obtenir de les dades recollides és que la deposició de sediments (bàsicament sauló) és molt elevada i excessiva per a la fauna aquàtica present al llarg de tot el tram.

A l’estudi també es van caracteritzar detalladament els hàbitats aquàtics, tant riu amunt com riu avall dels diferents obstacles, complementats amb el càlcul d'índexs hidromorfològics, de l’hàbitat fluvial (IHF i RBPS) i de qualitat de la vegetació de ribera (QBR), seguint les indicacions de la Directiva Marc sobre l'Aigua i els criteris adoptats per l’ACA. També s’hi van determinar paràmetres fisicoquímics de l’aigua diversos obtinguts per mitjà de sondes portàtils (temperatura, pH, conductivitat elèctrica i oxigen dissolt) i el cabal de cada punt (pel mètode velocitat-àrea).

Cal tenir en compte que els anys 2022 i 2023 van ser un anys de sequera generalitzada que va comportar uns cabals per sota del normal a bona part dels cursos fluvials, sobretot de la conca del Ter. Durant la diagnosis (mesos d’octubre i novembre de 2023) els cabals eren de l’ordre de 32 l/s, un valor baix pel que és habitual a la riera Major. Això, per tant, condiciona els hàbitats descrits així com les profunditats de l’aigua al llarg de la riera i s’ha d’assumir com una diagnosis en una situació força desfavorable. Finalment, es van simular quins hàbitats es veurien afectats per aquest increment de sediment mobilitzat aigua avall de les rescloses i si algun dels hàbitats actuals podrien desaparèixer o reduir-se notablement.

Pel que fa als paràmetres fisicoquímics, les dades més baixes d’oxigen dissolt a l’aigua (mg/L) observades són inferiors als que es consideren limitants per als peixos salmònids com la truita de riu. L’avaluació dels hàbitats aquàtics va donar uns resultats de qualitat d’aigua molt bona a excepció del tram de la cubeta de la resclosa del Pont del molí de Fàbregues. La temperatura de l’aigua a diversos trams, com al pont romànic del Molí de Bojons, a l’estiu de 2024 es van mantenir a valors molt elevats, superant els 20ºC durant gairebé dos mesos i superant els 22ºC entre el 11 de juliol i el 13 d’agost. Es tracta de temperatures massa elevades, nefastes, per a la supervivència de la truita. L’eliminació de les rescloses i la millora de la connectivitat ha de comportar una disminució d’aquesta temperatura i un augment de la disposició d’oxigen, per tant, una millor reproducció i permanència de la truita de riu en aquestes aigües.

D'altra banda, tot i les bones dades de qualitat de l’aigua, l’estudi posa en relleu que l’alta deposició de sediments condiciona en negatiu les poblacions de fauna aquàtica a tots els trams avaluats. Aquest és un punt clau a considerar també perquè l’actuació que s’ha de dur a terme —enderrocament de les tres rescloses— comportarà una gran mobilització de sediments. Les dades mostren que, aigua avall de la resclosa del pont del Molí de Fàbregues, quedarien reblertes de sediment totes les gorgues fins uns 70 m aigua avall de la resclosa i amb un impacte notable fins a gairebé 100 m aigua avall. En el cas de la resclosa del Molí del Soler, la distància impactada arriba fins a uns 150 m aigua avall. En el cas de la resclosa de la Verneda, s’espera a curt termini un rebliment gairebé complert de les gorgues com a mínim els primers 125 m de tram.

Afectació de les comunitats de vern

Segons l’estudi del CTFC, inicialment, l’actuació ocasionarà una afectació negativa molt probablement sobre els verns per sobre de les rescloses, però és prioritari recuperar la dinàmica natural, que serà positiva a llarg termini per les comunitats de vern de la riera Major. A major dinàmica natural de l’ecosistema,  major serà la capacitat de la riera per generar nous espais, fruit de l’erosió, en certes zones, i de la deposició en altres, provocant la formació de nous hàbitats (o microhàbitats), ideals per a una recuperació completa del sistema i de la vegetació de ribera autòctona de la zona.

Això permetrà establir una primera franja ocupada pels verns, com ja passa aigües amunt i avall de la mateixa riera a les zones més properes al curs fluvial actual, i una segona franja ocupada per altra vegetació de ribera, o espècies conformants d’un bosc climàcic i no de ribera, com l’avellaner, fins a l’estabilització de les condicions i establiment de la vegetació ripària.

La dinàmica de la zona revegetada resulta menys predictible i dependrà de la capacitat de  colonització dels arbres i de la competència entre estrats. Tant en el tram superior com per sota de les rescloses, el bosc de ribera es mantindrà com una formació en galeria més o menys  estreta i, només als trams més obertes de les zones recuperades per sota la resclosa del Molí de la Verneda, per la seva amplada, podria ser major depenent de la disponibilitat d’aigua a l’estiu i de l’extensió que puguin prendre els altres caducifolis, com ara els freixes, els roures o les robínies, factor important a tenir en compte i que requerirà de seguiment i manteniment dels esforços que actualment el Consorci ja hi dedica.