Durant les darreres dues dècades de gestió forestal al Parc del Castell de Montesquiu, i sobretot des de l’any 2003, s’ha constatant la recurrència, cada cop més freqüent, de períodes llargs de sequera. Aquest fet provoca el decaïment del bosc, principalment de les pinedes de pi roig, a través de plagues d’escolítids (Ips sexdentatus i Ips acuminatus) o la mort de pins directament per la manca d’aigua.

L’eina més adient per adaptar aquests boscos a la nova situació climàtica, a part del control biològic de plagues, és a través de la silvicultura, reduint la intercepció d’aigua del sotabosc i regulant la competència entre els peus de l’estrat arbori. El fet de disminuir la densitat d’arbres i estassar la major part de l’estrat arbustiu facilita que l’aigua de pluja arribi al terra i augmenti la disponibilitat d’aigua de l’estrat arbori. Per garantir el funcionament dels boscos de Montesquiu com a fixadors nets de carboni i la seva funció en la conservació de la biodiversitat, cal contribuir a la seva adaptació als efectes del canvi climàtic, incrementant la seva resistència a un escenari de majors temperatures i escassetat d’aigua, així com la seva resiliència, estabilitat i capacitat de regeneració.

Des de l'any 2015, el Parc del Castell de Montesquiu disposa d’unes parcel·les experimentals que formen part d’una prova pilot realitzada en el marc del projecte europeu LIFE MEDACC (LIFE12 ENV/ES/000536). Aquesta prova pilot ha demostrat l’eficàcia d’aquest treballs forestals, com són les aclarides i les estassades de sotabosc, a l’hora de fer menys vulnerables aquests boscos a les eventualitats climàtiques.

Una de les zones més afectades és a la finca de Sant Moí, al sector nord del Parc, on els sòls tenen poca profunditat, a conseqüència de les peculiaritats geològiques d’aquesta zona. S’hi han realitzat dues accions: en primer lloc, estassada del sotabosc, format principalment per boix, molt afectat per la bioinvasió de l’eruga del boix, i, en segon lloc, la selecció de tanys d’alzina i roure i la tallada i trossejat d’arbres morts, principalment de pi roig.

En la planificació inicial del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal del Parc no s’havia previst aquesta actuació, ja que els efectes de la sequera han sigut sobrevinguts i ha obligat a actuar en aquesta zona on inicialment no s’havia plantejat fer-hi cap actuació forestal.