El Parc del Castell de Montesquiu fa el control dels escarabats de l’escorça, que afecten sobretot el pi roig
Tècnic de Forestal Catalana i guarda forestal del Parc mirant les trampes. Autor: XPN
La trampa amb feromones, amb alguns insectes. Autor: XPN
Escorça afectada per l'escarabat Ips. Autor: XPN
A causa de la sequera severa, el Parc del Castell de Montesquiu ha hagut d’activar el control dels insectes Ips, coneguts com els escarabats de l’escorça. L’espècie més predominant al Parc és el Perforador gran dels pins (Ips sexdentatus), un perforador autòcton que ataca coníferes, principalment espècies del gènere Pinus. Aquestes espècies d’Ips, tot i ser autòctones, poden esdevenir plagues forestals. En el cas del Parc afecten el pi roig (Pinus sylvestris) i provoquen la mortalitat de grups d’arbres propers.
Tècnics especialistes del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i els tècnics i la guarderia del Parc van col·locar 16 trampes de feromones en els llocs més estratègics del Parc a finals del 2023. Els mateixos tècnics i la guarderia van fer la primera revisió de les trampes aquest febrer i les van ressituar estratègicament per fer-les al màxim d’efectives.
El seu control radica principalment en la gestió correcta de l’arbrat. Les trampes amb feromones són una bona eina per fer un seguiment i control de les poblacions, per això al Parc s’utilitza aquest mètode per evitar que esdevinguin una plaga i provoquin una gran mortalitat de pins rojos. Es col·loquen trampes de feromones que els atrauen quan surten de l’arbre on han actuat i, d’aquesta manera, són capturats i no ataquen un nou arbre viu.
Els ips s’alimenten del floema a la capa interior de l’escorça dels arbres. Acostumen a comportar-se com a espècie secundària, atacant arbres recentment tallats o escapçats, decadents, afectats per incendis o amb poc vigor. També se’ls pot trobar als arbres afectats per sequera, per això la sequera persistent dels darrers anys està afavorint molt la seva acció i expansió. Quan les seves poblacions són molt grans, es pot comportar com a espècie primària i atacar arbres sans, de manera que van matant els arbres en forma de taca d’oli.
Els atacs es concentren a la part del tronc que té l’escorça més gruixuda. Quan els adults entren al tronc, realitzen uns orificis circulars, molt sovint farcits de serradures que expulsen a mesura que construeixen les galeries. El principal dany es produeix quan el sistema de galeries que excaven els adults i les larves, entre l’escorça i la fusta, interromp el flux de saba. Això provoca l’assecada gradual de la capçada.
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Montesquiu, Biodiversitat, flora, fauna, invertebrats, Gestió del medi, ODS,