El Parc del Castell de Montesquiu fa noves actuacions per mantenir i recuperar les pastures, als prats de Sant Moí
Prats de Sant Moí, a Santa Maria de Besora. Autor: Xarxa de Parcs Naturals
El Parc del Castell de Montesquiu treballa des de fa uns mesos en el manteniment als prats de Sant Moí, en terme municipal de Santa Maria de Besora, amb l’objectiu de mantenir la presència de les espècies herbàcies que li són pròpies, especialment els prats de dall que, a la vegada, presenten sòls calcaris poc humits. Amb aquesta actuació, que es completarà amb la pastura de cavalls, es vol aconseguir ampliar els espais oberts del Parc i mantenir-ne la biodiversitat.
Les intervencions han intentat estendre aquests prats per mitjà de diverses actuacions, tot començant per una desbrossada de la vegetació arbustiva i, cap a finals d’estiu, es preveu l’entrada de cavalls de l’adjudicatari de la concessió d’aquesta finca del Parc, corresponent als prats seminaturals dels antics quintars de Sant Moí.
Segons un estudi de caracterització i avaluació de l’estat ecològic de les pastures del Parc del Castell de Montesquiu (dut a terme per l’estudiant de la UVic Ivet Caballé l’any 2017), es tracta dels prats que presenten un millor estat de conservació respecte a les altres finques del Parc. En la seva composició destaca la presència de plantes mesòfiles com la Salvia pratensis, l’Onobrychis supina i el Bromus erectus que, acompanyen plantes pròpies dels prats de dall com l’Arrhenatherum elatius, la Dactylis glomerata i el Trifolium pratense.
Per a la intervenció amb l’entrada de cavalls, des del Parc, i amb la col·laboració del grup Beta de la Universitat de Vic, se’n farà el seguiment corresponent per tal d’ajustar la càrrega ramadera òptima per a la millor conservació dels prats de dall. Val a dir que, en aquests prats, no s’hi aplicarà cap mena de fertilitzant més.
El manteniment dels espais oberts és important, ja que, més enllà de ser uns hàbitats en regressió, alberguen plantes i animals que només són propis d’aquests espais i no viuen dins el bosc o en zones amb molt matollar alt. En aquest sentit, l’Informe d’Estat de la Natura a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2020) ja indica que són els ambients terrestres amb més reculada de la biodiversitat i on el declivi de poblacions de fauna quasi triplica el de boscos i matollars.
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Montesquiu, Prevenció incendis, Biodiversitat, flora, fauna, Gestió del medi, ODS,