La mitjana d'observacions per cens en tots els punts de mostreig és de gairebé catorze, un valor que indica una bona densitat de rapinyaires en tot el Parc, tot superant la mitjana catalana. L'aligot comú (Buteo buteo) ha estat l'espècie més sovint observada, tot i que amb una lleugera disminució respecte d'anys anteriors. En contrast, les poblacions de l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i l'astor (Accipiter gentilis) han augmentat. 

Pel que fa a la fenologia de les espècies, l'astor, l'esparver (Accipiter nisus) i l'aligot comú mostren major activitat durant els vols nupcials al març i abril, sent fàcilment observables en aquests mesos. Durant els últims dos períodes d'estudi, amb els polls al niu, aquestes aus es tornen més discretes i concentren la seva activitat en les hores de menys calor, fora del període de cens.

L'àliga marcenca mostra el seu pic de pas a finals de març i principis d'abril, amb la majoria d'observacions corresponent a ocells reproductors ja que el Montnegre i el Corredor no és un punt de concentració migratòria. Els aligots vespers (Pernis apivorus) arriben a finals d'abril, amb un gran nombre d'observacions d'ocells migradors a principis de maig.

Implantació del programa SEGRE al Parc del Montnegre i el Corredor

Des de l'any 2019, la guarderia forestal del Parc, en col·laboració amb experts de l'ICO, ha dut a terme els censos en vuit punts de seguiment dins el programa SEGRE. Els observadors compten i registren, des d'un punt d'observació fix, els individus de cada espècie detectada i el seu comportament durant períodes de tres hores, quatre vegades a l'any.

Durant els sis anys del projecte, s'han identificat setze espècies de rapinyaires, incloent l'aligot comú, l'àliga marcenca, l'esparver, l'astor, l'aligot vesper, l'àliga calçada (Hieraaetus pennatus), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el milà negre (Milvus migrans), l'arpella comuna (Circus aeruginosus), el falcó de la reina (Falco eleonorae), l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), el voltor comú (Gyps fulvus), el milà reial (Milvus milvus) i l'àliga pescadora (Pandion haliaetus). Algunes d'aquestes espècies són migradores, amb observacions anecdòtiques, però demostren la riquesa i varietat d'aus rapinyaires en aquest Parc Natural.

Aquestes dades són fonamentals per a la conservació dels ocells rapinyaires i per entendre millor la seva ecologia i comportament. El SEGRE permet determinar tendències a llarg termini de les poblacions, així com establir patrons d'abundància comparables entre diferents zones per les espècies d'estudi. Per a més informació, podeu consultar el web del projecte SEGRE.