El tritó del Montseny es troba en una situació de vulnerabilitat extrema i està inclòs en el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (DECRET 172/2022) com a espècie en perill d’extinció. Segons l’herpetòleg Fèlix Amat, investigador del programa de seguiment de l’espècie i un dels seus descobridors, “en una o dues dècades aquesta espècie pot desaparèixer completament. Per revertir aquesta situació, l’única estratègia viable a llarg termini és crear noves poblacions”.

Davant d’aquesta urgència, el Pla de recuperació del tritó del Montseny aprovat l’agost passat per la Generalitat de Catalunya preveu actuacions com el programa de conservació ex situ (cria en captivitat) i el programa de creació de noves poblacions. Aquest últim prioritza els nous torrents identificats segons criteris ecològics i de viabilitat, com la mida màxima de la població que pot allotjar, el nombre d’individus disponibles per ser alliberats, la dificultat de gestió del territori o els costos econòmics relacionats amb la restauració i el seguiment de les noves poblacions. L’objectiu és maximitzar el nombre de noves poblacions i d’efectius poblacionals en un termini de 10 anys. 

Reintroduccions per reforçar les poblacions existents

En concret, els dies 19, 25 i 27 de febrer, s’han reintroduït a la natura 98 exemplars joves i 254 larves en diferents torrents del massís del Montseny, tots del llinatge occidental, recentment descrit com una nova supespècie (Calotriton arnoldi laietanus). Seguint el pla establert, que prioritza els alliberaments en aquelles zones més idònies —no tan sols pel que fa a les característiques de l’hàbitat, sinó també a la titularitat dels terrenys— totes les reintroduccions s’han fet en terrenys públics i en zones on ja s’havien realitzat introduccions prèvies. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa, Bagà i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC), tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.

El seguiment dels tritons reintroduïts es fa de nit, amb la participació dels guardes forestals del Parc Natural del Montseny, que també col·laboren en la selecció dels torrents. Segons Xavier Comas, guarda forestal, “fem diverses visites als torrents per valorar-ne l’estat, la disponibilitat d’aigua i altres paràmetres ambientals. Aquesta informació es trasllada a la resta de col·laboradors per decidir conjuntament si la zona és òptima per als alliberaments”. L’herpetòleg Daniel Fernández, director del GRENP i coordinador de l’equip de seguiment, afegeix que “els herpetòlegs valorem en quins punts dels torrents fem els alliberaments a partir dels exemplars que tenim i, juntament amb els tècnics dels centres de cria, es decideix quins animals s’alliberen en cada punt basant-se en grups de cria i genètica perquè hi hagi diversitat genètica en els diferents punts”.  

Mònica Alonso, tècnica del Centre de Fauna de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya, indica que “als centres de cria tenim els reproductors en parelles, trios i grups. Cada any, de tots els descendents, en guardem una part per a reserva genètica, una part per completar el seu creixement i la resta s’alliberen com a larves”. 

Jordi Hernández, cap de Conservació del Zoo de Barcelona, subratlla “la rellevància del treball conjunt entre institucions per garantir el futur de les espècies amenaçades”. En el marc dels esforços per a la protecció del tritó del Montseny, Hernández remarca que "és fonamental actuar en diversos àmbits: la cria ex situ, la reintroducció a la natura, i accions al medi, la capacitació dels equips tècnics i la sensibilització dels visitants. Només amb una estratègia integral podrem assegurar la supervivència d’aquesta espècie”.

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie 

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie i, de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a vuit torrents del Montseny que sumen 12 quilòmetres.

Aquesta reintroducció, sense precedents al territori, requereix assaig, un seguiment biològic de totes les poblacions reintroduïdes i l’anàlisi continu per adaptar la futura gestió i millorar-ne els resultats a càrrec d’un equip multidisciplinari de tècnics i científics. A més, abans d’accedir als torrents cal aplicar el protocol de bioseguretat per evitar transmetre malalties mortals a l’amfibi. 

El tritó del Montseny va ser descobert el 1979 i, inicialment, es va confondre amb el tritó pirinenc (Calotriton asper). No va ser fins al 2005 que estudis morfològics i genètics van confirmar que es tractava d’una espècie nova, la més amenaçada de l’Europa Occidental.

Fruit d’aquesta situació, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, institucions com el Zoo de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació de l’espècie. Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu LIFE, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació. 

Vinculat al programa de cria del tritó del Montseny, el Zoo de Barcelona compta des de 2018 amb una instal·lació específica per a la divulgació d’aquest projecte de conservació. L’espai compta amb panells informatius, vídeos i altres materials interactius i acull sessions de divulgació sobre aquesta i altres espècies del Montseny.