El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és un amfibi endèmic del Parc Natural del Montseny que es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). La reintroducció s’emmarca en el conjunt d’accions que es duen a terme per recuperar l’espècie al seu hàbitat natural. Aquestes donen continuïtat al projecte europeu Life Tritó Montseny, que entre el 2017 i el 2022 va contribuir a l’estudi i a la conservació d’aquest amfibi, considerat el més amenaçat d’Europa occidental.

En aquesta ocasió, s’han alliberat un total de 353 exemplars joves i 266 larves en diferents torrents del Montseny. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester, tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi. Així, ja són més de 3.000 els exemplars de tritó del Montseny alliberats al seu hàbitat natural des de 2010.  

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie; i, de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a vuit torrents del Montseny que sumen 12 quilòmetres. Els alliberaments s’han fet en vuit altres torrents i, tot i que encara és aviat per confirmar la seva consolidació, sí que es pot afirmar que l’increment de la distribució de l’espècie és una de les mesures més efectives per garantir la seva recuperació.

La tasca contínua de totes les institucions implicades al projecte també ha permès constatar la bona evolució, al medi natural, dels tritons nascuts en captivitat. Això referma les possibilitats de supervivència dels exemplars reintroduïts.

Un amfibi endèmic en situació de vulnerabilitat extrema

Les primeres poblacions de tritó del Montseny van ser descobertes el 1979 per atzar i, inicialment, es va pensar que pertanyien a una espècie molt semblant i propera, el tritó pirinenc (Calotriton asper). A finals de 2005, alguns estudis científics de morfologia i genètica van poder establir que aquestes poblacions eren, en realitat, una altra espècie que havia passat desapercebuda per a la ciència durant dècades degut a la seva raresa. Des de la seva identificació, el tritó del Montseny es troba en perill crític d'extinció i és l'amfibi més amenaçat de l'Europa Occidental.

Fruit d’aquesta situació, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, el Zoo de Barcelona, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació dels hàbitats i assegurar la supervivència d'aquesta espècie endèmica del Montseny.  Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu Life, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació.

Des de 2018, el Zoo de Barcelona compta amb una instal·lació específica perquè els seus visitants coneguin tot el que s’està fent per a la recuperació d’aquesta espècie. L’espai compta amb panells informatius, vídeos i altres materials interactius i s’hi fan sessions de divulgació sobre aquesta i altres espècies del Montseny.