Aquest encàrrec neix d’una encomana de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural a l’INCASÒL i s’ha finançat amb fons Next Generation a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. La inversió prevista per les obres és de 424.861,15 € (abans d’IVA), i està previst que s’executin en un termini de nou mesos.

El projecte de restauració, redactat per Anna Ibarz Pascual, se centra en tres accions principals. Primer, es durà a terme l’excavació arqueològica intensiva del castell, alhora que s’eliminaran els sots i esvorancs existents. A continuació, s’actuarà en la talaia romana i en el castell altmedieval, mitjançant la consolidació de morters, recrescuts dels murs amb materials de recuperació i tractament dels coronaments de les parets. Finalment, es construirà una passera per visualitzar millor els dos edificis, s’adequarà un sòl a l’interior del castell i s’afegiran nous plafons de senyalització, bancs i papereres.

L’helicòpter, peça clau per protegir l’entorn

L’entorn del castell d’Olèrdola forma part del Parc d’Olèrdola i és un espai natural protegit integrat a Xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa, que neix d’un projecte europeu, té per objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana i ofereix dos graus de protecció: Zona Especial de Conservació (ZEC) i Zona de Protecció per a les Aus (ZEPA). L’entorn del castell d’Olèrdola està declarat alhora ZEC i ZEPA. Aquesta protecció, sumada al fet que no es pot accedir amb vehicle fins al cim de la muntanya, fa que s’hagin hagut de preveure alternatives per fer arribar la maquinària i els materials constructius a la zona de l’actuació. És per això que el transport es farà o bé amb helicòpter, o bé amb rucs.

La previsió és poder utilitzar l’helicòpter o els animals com a mitjans auxiliars de l’obra en quatre jornades diferents, pujant el material i la maquinària necessària des de la base accessible de l’aparcament fins a l’àmbit de l’obra. La primera jornada, on s’han fet 31 vols, ha servit per fer arribar els materials necessaris per a l’inici de l’obra i de l’excavació arqueològica. Per fer possible el vol de l’helicòpter, però, s’ha hagut de desmuntar la maquinària en parts transportables, i es tornarà a muntar in situ. Es faran dos viatges més per fer arribar els materials necessaris per a la consolidació i restauració de les restes i, després, per a l’adequació per a les visites. Finalment, la darrera jornada servirà per a retirar els materials de l’obra. En aquesta ocasió, la maquinària utilitzada s’haurà de tornar a desmuntar pel trasllat.

Ara bé, si finalment no es pogués fer alguna de les jornades previstes en helicòpter, sigui per les condicions meteorològiques o per temes relacionats amb la protecció de les aus, s’optarà pel transport amb rucs. Tot i que és preferible l’altra alternativa, aquests animals de càrrega estan preparats per a fer aquesta tasca i és un mètode que permetria preservar, també, l’entorn natural.

Un conjunt monumental que es remunta a l’edat del bronze

El Conjunt Monumental d’Olèrdola, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya, està qualificat de Bé Cultural d’Interès Nacional i es troba en un indret privilegiat i estratègic, ja que aprofita una plataforma rocosa que només té un punt d’accés pel nord-est. Aquest emplaçament permet el control visual de la plana del Penedès, així com el corredor que forma la riera de Vilafranca i que el comunica amb la costa. És per això que, al llarg de 4.000 anys, diferents civilitzacions han utilitzat l’espai per a construir-hi assentaments, poblats, ciutats o fortificacions.

Així doncs, les restes arqueològiques més antigues que s’hi ha trobat es remunten a l’inici de l’edat del bronze. El primer poblat amb muralla data de l’inici de l’edat del ferro (700-600 aC), succeït per un poblat ibèric (500-150 aC) i una imponent fortificació romana (100-25 aC). La ciutat altmedieval (civitas Olerdola, inici del segle X fins a mitjan segle XII) s’assenta sobre les restes ibèriques i romanes i tingué una extensió d’unes 60 hectàrees. Va ser una gran ciutat de frontera, la segona després de Barcelona, amb dues esglésies, cementiris, muralles... i un castell o aula.

El castell i l’església de Sant Miquel eren dues construccions que sobresortien en el paisatge alt medieval penedesenc, com a símbols del poder civil i religiós que representava l’autoritat la ciutat sobre el seu territori. El castell d’Olèrdola es bastí adossat a la torre romana, ara aprofitada com a torre principal. L’edifici, de planta rectangular i diversos pisos, era la residència del castlà i el centre administratiu i militar. La ciutat va ser destruïda finalment en un atac almoràvit (1107-1108) i va començar el seu declivi i els seus habitants la van anar abandonant, traslladant-se a l’incipient nucli de Vilafranca o cap al sud, on el comtat de Barcelona s’expandia vers el Tarragona i Tortosa.