D’altra banda, ja s’han començat a veure exemplars en migració postnupcial o dispersió postjuvenil, com per exemple el blauet (Alcedo atthis) a diferents trams, dues gavines rialleres (Croicocephalus ridibundus) a Sant Adrià de Besòs, i fins a cinc xivites (Tringa ochropus) i una xivitona comuna (Actitis hypoleucos) al tram dels canyissars. L’espècie més remarcable ha estat el jove de capó reial (Plegadis falcinellus), vist a Sant Adrià de Besòs.

Pel que fa a la nidificació al Parc, enguany s’han detectat indicis reproductors de 23 espècies, la segona xifra més elevada des de la seva creació. Cal destacar set parelles de corriol petit (Charadrius dubius), cinc de les quals al terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Cal tenir en compte que les riuades periòdiques que hi ha hagut al llarg de la primavera han escombrat les postes, de manera que caldrà esperar fins a l’agost per saber si finalment alguna parella aconsegueix tenir èxit reproductor. També cal destacar la nidificació d’una parella de puput (Upupa epops) en un forat del mur de contenció del marge dret de Sant Adrià de Besòs i, pel que fa a la parella de xoriguer comú (Falco tinnunculus) que nia habitualment al pont del Molinet, enguany també ha tingut èxit reproductor.

Hi ha espècies que malgrat no niar dins del Parc, ho fan als voltants, de manera que es poden veure ocasionalment, com ara l’oriol (Oriolus oriolus), vist a una morera de Santa Coloma de Gramenet, el picot verd ibèric (Picus sharpei), vist a uns oms de Montcada i Reixac, o dos passerells comuns (Linaria cannabina), vistos als voltants de l’assut del Rec Comtal. D’altres espècies presenten exemplars estiuejants, com els casos de l’immadur de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), vist al tram d’ús públic del Parc, i de l’immadur de martinet de nit (Nycticorax nycticorax), vist a Sant Adrià de Besòs.

D’altra banda, cal remarcar la presència més o menys regular de gavines corses (Larus audouinii), no només a la desembocadura, on se n’han vist fins a 65 exemplars, sinó també als trams d’ús públic, amb un màxim de 15 exemplars contemplats. Es tracta d’un ocell endèmic de la costa mediterrània que es troba en perill d’extinció, però presenta dues colònies de nidificació properes al litoral de Barcelona. Cal recordar, però, que el seu nombre està força per sota del potencial de la desembocadura per la presència gairebé continuada de persones, tot i tractar-se d’un espai d’accés restringit.

En visites complementàries, cal destacar l’observació de cames llargues (Himantopus himantopus) a la desembocadura i al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs i, pel que fa a altres vertebrats, s’ha rebut informació de la presència d’un cabirol (Capreolus capreolus) al tram dels canyissars.

El Parc Fluvial del Besòs agraeix el suport desinteressat de diversos afeccionats a la natura que, tot aportant les seves experiències i observacions, fan augmentar el coneixement d’aquest àmbit.