"Del lloc i del dir": una inauguració de la nova mostra de la Pahissa del Marquet plena d'emoció
Moment de la inauguració de l'exposició "Del lloc i del dir". Autoria: La Pahissa del Marquet
Joana Sardà, directora de la Pahissa, amb els artistes Alícia Casadesús i Antoni Clapés. Autoria: La Pahissa del Marquet
Imatge de les persones assistents a la inauguració "Del lloc i del dir". Autoria: La Pahissa del Marquet
Obra d'Alícia Casadesús a l'exposició "Del lloc i del dir". Autoria: La Pahissa del Marquet
La Pahissa del Marquet, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, va acollir diumenge 19 de gener la inauguració de l'exposició "Del lloc i del dir" dins del cicle "Diàlegs intergeneracionals". L'esdeveniment, que va reunir una vuitantena de persones, va estar marcat per l'art, la poesia i la memòria, amb la participació de l'artista visual Alícia Casadesús i el poeta Antoni Clapés, que dialoguen amb l'obra del desaparegut artista Lluís Clapés i González. La Pahissa del Marquet estarà tancada aquest final de gener, així que l'exposició es podrà tornar a veure a partir de febrer.
L'acte d'obertura va començar amb un emotiu homenatge a Ester Xargay, coincidint amb el primer aniversari del seu traspàs. La directora del centre, Joana Sardà, va recitar un poema de Xargay del llibre Desintegrar-se, mentre que l'actriu Montse Vellvehí va donar veu als textos de Pere Quart en un recorregut pels voltants de la Pahissa, centrant-se en el concepte del "lloc" com a espai de pertinença. La jornada va culminar amb una interacció entre els assistents i els artistes per compartir impressions sobre una mostra que barreja art, literatura i records.
Un viatge artístic al concepte del "lloc"
L'exposició, que es podrà visitar fins al 30 de març de 2025, està estructurada en dues sales. A la Sala I, el treball conjunt entre Casadesús i Clapés dona forma al llibre Recosits, una reflexió visual i poètica sobre el lloc com a espai íntim, d'arrels i vivències, però també com a símbol de pèrdua. El concepte de "lloc" és entès com l'espai propi, el que cadascú habita mentalment, una "petita pàtria" que no s'interpreta com una pàtria política sinó un indret interior, físic o moral, alimentat pels propis orígens i relacions, el qual proporciona tranquil·litat i serenor. Tot i així, Recosits també parla de la nostàlgia, del dolor de la pèrdua del lloc, que pot haver-se produït per circumstàncies diverses com la degradació d'un espai, la manca de temps personal, la incomoditat de viure o, sobretot, l'exili.
La mostra inclou altres obres visuals d'Alícia Casadesús, creades amb elements naturals de la seva terra natal, el Collsacabra, que dialoguen amb els versos de Clapés per explorar la relació entre paisatge i identitat. Val a dir que al llarg del discurs expositiu no hi ha cap voluntat d'ècfrasi, cap intent d'il·lustrar amb paraules o imatges allò que ambdues descriuen.
A la Sala II, l'obra de Lluís Clapés i González ofereix una visió íntima del seu univers creatiu. Les pintures a l'oli i dibuixos, realitzats durant els estius a la vall d'Horta entre 1978 i 1988, transmeten una quotidianitat serena i personal, executats sobre tota mena de material com interiors de cartó de paspartú o fustes i tapes de capses de vi. També es poden veure obres gràfiques, cartells, vinyetes i fotografies d'aparadors dissenyats per Clapés als anys seixanta, així com una selecció de les seves escultures i imatges que mostren l'elegància amb què modelava el seu treball en fang.
Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals
Categoria: Sant Llorenç-Obac, Exposició temporal, Marquet de les Roques,