Els serveis que s’oferiran al cim de Sant Llorenç del Munt estan condicionats a la captació d’energia fotovoltaica i a la recollida d’aigua de pluja que permeten el recinte i l’entorn, situat a 1.103 metres i amb accés únicament a peu. Des de la Diputació es vol destacar que la Mola és un referent territorial, construït a base de segles, de l’oferta d’educació ambiental i cultural al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el seu entorn. En aquest sentit, es tracta d’un projecte de gran abast territorial i beneficiós per al conjunt de la societat i alineat amb els valors de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

En roda de premsa dimecres 5 de febrer a la Mata, Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, va assegurar que des de la Diputació “treballem per ensenyar i explicar què és la Mola i el seu entorn natural, així com el monestir, que és un Bé Cultural d’Interès Nacional que volem potenciar”. En aquest sentit, va destacar que “és important posar els valors culturals i històrics a l'abast de les escoles i de la ciutadania, realçant aquest emblema del territori”. Gomar ha afegit que, per protegir aquest espai, “és essencial endreçar els accessos a la Mola, tant a través d’una ordenació de l’aparcament com del foment de l’ús del transport públic”. La directora del Parc Natural, Sònia Llobet, va explicar que l’objectiu és que els visitants es distribueixin per altres zones del Parc.

Treballs al conjunt monumental

El 22 de gener de 2024 va finalitzar el contracte de concessió i el concessionari disposava d’un màxim de 10 mesos per deixar les dependències lliures, moment en què la Diputació va fer la recepció completa de l’equipament, tot duent-ne a terme una revisió i inventari detallat.

Les actuacions, des del novembre, han estat el buidatge d’espais, el desmantellament d’instal·lacions, i tasques de manteniment d’obra, treballs de fusteria i ferralla. Per transportar el material s’ha contractat el servei de transport de càrrega en helicòpter. Durant el 2024 s’havia fet el subministrament i instal·lació de noves bateries i es va buidar i tancar l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR), de manera que s’han llogat cabines de lavabo sec.

Actualment, s’està treballant en l’assistència tècnica per a la diagnosi estructural dels edificis del conjunt de la Mola i s’està redactant el projecte d’ordenació de l’entorn, a més d’haver-se contractat un servei d’informadors i guardes rurals. Els vigilants estan coordinats des del Gabinet de Prevenció i Seguretat de la Diputació de Barcelona. El conjunt monumental, amb el monestir, obre de 10 h a 16 h a la tardor i hivern i de 9 h a 19 h a la primavera i estiu.  

Queda pendent, en els propers mesos, desmuntar el mobiliari d’acer inoxidable, netejar i desinfectar els espais i adequar, muntar paraments i traslladar l’exposició sobre el monestir de Sant Llorenç del Munt. És previst que a l’estiu la mostra ja es pugui veure a la sala Mirador, on hi havia el menjador del restaurant.

La Diputació de Barcelona preveu col·locar sistemes de protecció i anticaiguda (línies de vida) a les teulades del conjunt edificat de la Mola, a més de millorar-ne els entorns propers i els accessos (especialment el camí dels Monjos) a peu i dels aparcaments, situats al municipi de Matadepera. La millora de l’entorn i dels camins estan inclosos en el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació-PSTD Espais naturals i turisme sostenible finançat pels fons europeus Next Generation.

Pla director de Patrimoni Arquitectònic

El monestir de Sant Llorenç del Munt (s. XI) va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931. Des de l’any 1983, amb l’adquisició de la finca de la Mola, la Diputació de Barcelona va prendre el compromís de vetllar, entre d’altres, per la protecció dels valors naturals, culturals i paisatgístics d’aquest Parc i per la seva conservació i difusió com a indret de valuós patrimoni cultural.

L’actualització del Pla director de Patrimoni Arquitectònic preveu l’anà­lisi i elaboració de propostes d’actuació de restauració del conjunt monu­mental de la Mola, de tres cossos, comunicats per un pati central, on hi ha la porta principal del conjunt. Les feixes, accessos i entorn d’aquest conjunt completen el Bé Cultural d’Interès Nacional.

Quan la Diputació de Barcelona va adquirir la finca i el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt, hi havia zones en un avançat estat de degradació. Des d'aleshores, s’han dut a terme diferents estudis, treballs de camp i projectes de restauració amb inversions del bé immoble mitjançant el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL).

A partir del compendi de l’estudi històric, l’aixecament planimètric i els estudis arqueològics, i gràcies a les noves tecnologies, es podrà aprofundir en el coneixement científic i tècnic de les construccions d’aquest cim i dels jaciments que es troben al subsol i elaborar el Pla director, un procés que es preveu que finalitzi el març de 2026.

Albert Abaurrea, cap del Servei d’Anàlisi i Gestió Territorial, Inversions i Obres de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals, va explicar que queda molta feina per fer i que cal posar en valor el Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recuperació de l’entorn natural

Les entitats del grup de treball de la Mola valoren positivament, en conjunt, les accions empreses per la Diputació, així com la recuperació de l’entorn natural del monestir i el fet que hi hagi menys incidències i rescats per part dels Bombers. Del grup de treball, en formen part la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Matadepera, l’Ajuntament de Terrassa, l’Ajuntament de Mura, l’Ajuntament de Rellinars, l’Ajuntament de Talamanca, l’Associació per la Defensa i Estudi de la Natura ADENC, l’Associació Bombers Voluntaris de Matadepera i l’Associació Talamanca Activa i Escola Superior d’Enginyeries.

La finalització de la concessió i de l’activitat de restauració associada ha permès començar a reduir l’impacte ambiental propi de l’activitat (com ara el grup electrogen, el combustible, el menjar, etc.) i enfocar les accions per consolidar la preservació del Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i el patrimoni natural. Així mateix, el nombre de visitants també ha baixat un 21 % de mitjana. El 2023 hi van pujar 171.847 persones, mentre que el 2024 en van ser 135.767, segons els comptadors de persones que té el Parc Natural en els dos principals accessos.

El futur d’aquest espai icònic del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac passa per recuperar i difondre els valors naturals i culturals del massís en un nou context de canvi climàtic, amb el propòsit de sensibilitzar la ciutadania actual i futura en les necessitats de conservar el paisatge i la biodiversitat del Parc. L’altre objectiu principal és el de rehabilitar el conjunt monumental del monestir i impulsar un aprofundiment en el seu coneixement històric i oferir, a l’equipament i als entorns, els serveis d’orientació, formació i guiatge dels valors naturals, culturals i territorials a tothom, així com dotar de serveis d’aixopluc i acollida en el lloc en la mesura que les possibilitats ho permetin.

Juntament amb l’Ajuntament de Matadepera s’està treballant també en l’ordenació de l’entorn i dels aparcaments. Cal destacar que, on hi havia l’aparcament de can Robert, es vol recuperar l’activitat agrària. D’altra banda, la Diputació manté el conveni amb la Direcció General de Transports de la Generalitat de Catalunya i l’Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) pels serveis de transport públic, el Bus Parc, que al Parc Natural de Sant Llorenç compta amb dues línies, les quals funcionen els caps de setmana i festius excepte Nadal i cap d’any. La línia que dona accés als itineraris a peu cap al cim és la M11 Terrassa - coll d'Estenalles - Mura / Talamanca, operada per Transports Generals d’Olesa.