Aquest descobriment representa una de les escasses evidències d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova de Catalunya. El reduït corpus gràfic està format per tres representacions diferents que es localitzen en un espai interior de la cavitat, totalment fosc i a escassos metres entre si. Una de les representacions està formada per catorze punts de menys d’1 cm de diàmetre, pintats en pigment vermell i formant dues línies paral·leles; la segona representa quatre traços discontinus més o menys rectes que es creuen entre si i gravats a dos metres i mig del terra actual; la tercera mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si, coronades per un semicercle a la part superior esquerra. Aquesta darrera figura gravada encaixa amb els signes claviformes típics de l’art paleolític europeu.

La troballa es va produir el 20 de setembre de 2020, quan el Dr. Josep Maria Vergès va observar els gravats i les restes de pigment a les parets de la galeria oest de la cavitat mentre s’hi desenvolupava una de les campanyes d’excavació. Arran d’aquesta descoberta, l’any 2022 es va dur a terme una prospecció visual sistemàtica de les parets i el sostre de la cova per tal de documentar noves evidències gràfiques prehistòriques. Tot i que es tracta d’un conjunt d’art força reduït, el seu estudi ha evidenciat els vincles simbòlics i socioculturals de llarga distància entre Simanya i diversos jaciments de la cornisa cantàbrica i de França.

Els resultats han estat publicats a la revista científica internacional Journal of Archaeological Science Reports, en un treball liderat per Míriam Salas-Altès, investigadora predoctoral FPU de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA, en el qual han participat també Marcos García-Díez, de la Universidad Complutense de Madrid, Josep Maria Vergès, de l’IPHES-CERCA, Artur Cebrià, de la Universitat de Barcelona, María Soto, de la Universidad Autónoma de Madrid, i Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac porta a terme tasques de vigilància, protecció i conservació del jaciment, així com de seguretat per als visitants. En aquest sentit, instal·larà tanques per garantir que, en un futur, es pugui continuar accedint a la cova, que només es pot visitar amb guiatge.

Les campanyes d'excavació arqueològica al complex Simanya

Des de l’any 2019 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica en diferents punts del complex Simanya (Sant Llorenç Savall), el qual inclou la cova del Triangle, Simanya Petita, Simanya Gran, cova de la Canal i cova de l'Àngel. La cova Simanya Gran és la de més dimensions, amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. El 2021 se'n va restringir l'accés per garantir les excavacions.

Els treballs arqueològics a Simanya Gran es van iniciar fa quatre anys amb el descobriment final de 54 restes humanes neandertals pertanyents a almenys tres individus durant l’anàlisi de materials d’excavacions no regulades dels anys setanta, alguns dels quals estaven dipositats a les instal·lacions del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Les restes corresponien a tres persones: un adult, probablement una dona, un jove d’entre 11-12 anys i un infant d’entre 7-8 anys. De l’individu adult, se’n van identificar restes de tots dos braços (un húmer sencer i una mà pràcticament completa) i també dels peus, a més de diferents vèrtebres i costelles. També es va identificar un fragment de mandíbula i fins a deu peces dentals, dues de les quals pertanyents a l’individu jove.

Les primeres datacions realitzades amb la descoberta d’aquestes restes se situen més enllà dels 50.000 anys. Actualment es troben custodiades per l’equip d’investigadors que les està estudiant fins a la finalització de la recerca, moment en què es dipositaran definitivament al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Val a dir que els objectius principals de les excavacions que s’estan duent a terme al complex Simanya són confirmar la presència de registres del plistocè, identificar el context original de les restes de Neandertal i explorar l'ús potencial de la cova en diferents períodes durant el paleolític.