La teoria ecològica prediu que la pressió d'herbivoria, és a dir, el dany a les plantes per herbívors, és menor a les illes que al continent, ja que, en principi, les illes tenen una menor abundància i diversitat d'herbívors i depredadors. No obstant això, pocs estudis han verificat aquesta hipòtesi de manera empírica, i encara menys han examinat els mecanismes concrets que impulsen aquestes diferències.

Per omplir aquest buit de coneixement, els investigadors participants en l'estudi, provinents d'universitats i centres de recerca dels Estats Units, Mèxic, Suècia, Dinamarca i Espanya, van mesurar els danys per herbivoria en fulles de roure i van analitzar trets com l'àrea foliar específica, els compostos fenòlics i el contingut de nitrogen i fòsfor en 52 poblacions de roures en tres regions: les Illes del Canal de Califòrnia enfront del continent de Califòrnia, les Illes Balears enfront de la península Ibèrica, i l'illa de Bornholm enfront de Suècia continental. Es van recollir mostres de 204 arbres i es van utilitzar tècniques d'exclusió de depredadors per examinar l'impacte dels ocells i altres vertebrats insectívors en l'herbivoria.

Malgrat les expectatives, l'estudi no va trobar un efecte significatiu dels ocells depredadors sobre els danys causats per herbívors de fulla, possiblement a causa de les baixes densitats d'herbívors registrades durant el període de la investigació. Tanmateix, la investigació destaca per revelar patrons interessants en els sistemes de defensa dels roures. En comparacions realitzades entre espècies de roures de poblacions insulars com les Illes Balears i Bornholm, i continentals a Califòrnia, Espanya i Suècia, es va observar que les poblacions insulars presenten una menor herbivoria respecte a les continentals. Aquestes diferències podrien estar relacionades amb la menor presència de depredadors i la limitació en la dispersió d'espècies als entorns insulars.

Els resultats aporten dades rellevants per a la teoria ecològica d'illes i continents, tot subratllant la importància de la connectivitat dels hàbitats naturals. Aquesta fragmentació del paisatge, que converteix els espais protegits en illes aïllades dins d'un territori transformat per l'activitat humana, pot alterar significativament les dinàmiques ecològiques i les interaccions entre espècies. Els investigadors conclouen que preservar corredors ecològics és essencial per contrarestar l'efecte de la insularització i mantenir ecosistemes saludables i funcionals en un context de canvis accelerats.