El PIPOL, impulsat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, ha estat elaborat a través d'una Comissió Intersectorial de Treball (CIT), on representants tant del Servei de Gestió de Parcs Naturals com del Servei d'Anàlisi, Gestió Territorial, Inversions i Obres de la Gerència de Serveis d'Espais Naturals de la Diputació hi han participat activament, al costat de més de 60 entitats i experts en conservació. La seva col·laboració ha estat decisiva per identificar àmbits prioritaris en la conservació dels pol·linitzadors dins dels espais naturals protegits, així com per implementar mesures concretes en zones clau per al manteniment de la biodiversitat.

La diagnosi que justifica el pla

La formulació del PIPOL es basa en un informe de diagnosi que detalla la situació dels pol·linitzadors a Catalunya, els quals experimenten una reducció preocupant a causa de factors com l'ús intensiu de plaguicides, la fragmentació d'hàbitats i el canvi climàtic. Es calcula que prop del 90 % de les plantes silvestres i el 75 % dels conreus agrícoles depenen de la pol·linització per insectes, unes dades que demostren la importància de la seva preservació per a l'equilibri ecològic i econòmic.

Un procés de cocreació i col·laboració

L'elaboració del PIPOL va començar el juny de 2023 i ha estat possible gràcies a la col·laboració de diversos sectors a través de la CIT, composta per administracions públiques, centres de recerca, entitats del món agrari i forestal, empreses del sector fitosanitari i associacions conservacionistes. A més, el procés ha comptat amb la participació ciutadana a través del portal participa.gencat.cat i diversos seminaris oberts, reforçant la implicació social en aquesta iniciativa.

El PIPOL estructura la seva actuació en sis àmbits prioritaris, cadascun amb objectius estratègics i mesures per assolir-los fins al 2030. Aquests àmbits inclouen la implicació de la ciutadania en la preservació dels pol·linitzadors, la millora del seu coneixement tot augmentant-ne la investigació, la protecció i conservació d'espais i hàbitats naturals per afavorir la biodiversitat, la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles i segures per als pol·linitzadors, la reducció de l'ús de plaguicides nocius per als insectes, i la creació de zones amigables per als pol·linitzadors dins l'entorn urbà.