El mapa, elaborat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, representa la vulnerabilitat d’aquests espais naturals davant del canvi climàtic en funció de l’augment del nombre de dies anuals en què es preveu que l’estrès hídric superi la capacitat de resistència de l’espècie arbòria principal: molt alta (més de quatre dies addicionals a les condicions actuals), alta (de dos a quatre dies), mitjana (fins a dos dies) i baixa (sense augment de dies). La comparativa es realitza entre els períodes 2010-2020 (condicions actuals mesurades) i 2040-2050 (previsió futura).

Segons aquest estudi, l'any 2050, el nivell d’estrès hídric dels boscos més elevat s’ubica a la façana litoral metropolitana (Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc de la Serralada de Marina i Parc de la Serralada del Litoral).

Un 64 % de la superfície de la província de Barcelona és forestal; d’aquesta, només un 9 % és de propietat pública. Els boscos ocupen el 72 % de la superfície de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació; un terç són alzinars.

Gestió forestal adaptativa

Segons el diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, era “una jornada per compartir coneixement entre la ciència i els gestors dels espais naturals protegits”.

“La Diputació de Barcelona promou projectes punters per a l’adaptació dels diferents territoris i sectors econòmics al canvi climàtic seguint els objectius de desenvolupament sostenible”, ha subratllat. En aquest sentit, s’ha expressat la directora general de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya, Anna Sanitjas, que ha destacat el paper proactiu de la Diputació de Barcelona per donar una resposta davant del canvi climàtic.

En el marc de la jornada, s’ha presentat el projecte europeu Life eCOadapt50, liderat per l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona. La iniciativa integra 19 territoris amb els seus agents socioeconòmics, la seva ciutadania i les seves administracions públiques per potenciar l’acció en adaptació al canvi climàtic als sectors agroramader, pesquer, forestal i turístic. “Aquesta jornada és un encert per tal d’avançar cap a una gestió forestal més quirúrgica, més en detall, entrant en les particularitats de cada zona, i adaptar-la. Per fer tot això, calen recursos, i la Diputació de Barcelona ho està fent”, ha assenyalat el diputat d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra.

Seguiments i projectes als parcs

Durant la jornada, s’han presentat treballs que mostren el seu impacte en els espais naturals de la Diputació de Barcelona, com el seguiment de la vegetació del Parc del Montnegre i el Corredor, que es duu a terme des de fa més de 25 anys.

Enfront d'aquesta situació, la gestió forestal adaptativa podria ser una de les eines per fer els boscos més resilients. En aquest sentit, la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb centres d’investigació i entitats, ha impulsat diferents actuacions, com les intervencions silvícoles sanitàries als boscos del Maresme i del Vallès Oriental, és a dir, la reducció de la competència entre arbres amb l’eliminació selectiva d’aquells més febles, o la realització d’aclarides en boscos de pi blanc en fase de regeneració després dels incendis al Parc del Foix dels anys 80 i 90.

La jornada ha servit també per explicar el projecte LIFE MixForChange (2016-22), coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, per incrementar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic dels boscos mixtos del mediterrani subhumit català (Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès sud); i el projecte LIFE Clinomics (2016-20), coordinat per la Diputació de Barcelona per promoure l’adaptació al canvi climàtic dels sectors agroforestal, pesquer i turístic als territoris del Montseny, Alt Penedès i Terres de l’Ebre.

La sessió ha comptat amb la participació de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre de la Propietat Forestal i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, la Universitat de Lleida, la Universitat de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Granollers.