El Museu de Ciències Naturals estudia com la disponibilitat de llavors afecta les poblacions de petits mamífers en boscos del Montseny i el Montnegre
Ratolí de bosc. Autor: Lucía de la Huerta / MCNG
Ratolí lleonat. Autor: Ignasi Torre / MCNG
Talpó roig. Autor: Lucía de la Huerta / MCNG
Mussaranya comuna. Autor: Ignasi Torre / MCNG
Nombre mitjà de llavors (barres ± SE) disponibles durant el mateix any (tardor color marró) i l'any anterior (primavera color verd) i nombre mitjà de captures (línies) de les quatre espècies de petits mamífers a la primavera i a la tardor.
El Grup de Recerca en Biodiversitat i Bioindicadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha publicat un nou article a la revista Forest que explica com la disponibilitat de llavors afecta les poblacions de petits mamífers en boscos mediterranis. Les espècies estudiades són el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), el talpó roig (Clethrionomys glareolus) i la musaranya comuna (Crocidura russula). Per poder realitzar aquest estudi s'han utilitzat 10 anys de dades del seguiment SEMICE al Parc Natural del Montseny i al Parc del Montnegre i el Corredor, combinades amb dades de disponibilitat de llavors recollides pel Projecte Liró.
Les poblacions de petits mamífers responen ràpid als canvis ambientals. Aquestes espècies presenten patrons cíclics amb màxims i mínims que s'alternen com a resposta a diferents variables. Les fluctuacions anuals en la disponibilitat de llavors produïdes per espècies arbòries com el faig i els roures influeixen significativament en la dinàmica poblacional dels petits mamífers que depenen d’elles.
L'estudi subratlla la importància de comprendre les interaccions entre petits mamífers i la disponibilitat de recursos, especialment en el context del canvi climàtic. Les projeccions indiquen que l'augment de temperatures i episodis de sequera podrien afectar la producció de llavors, alterant la dinàmica d'aquests ecosistemes forestals i posant en risc la supervivència d'aquestes espècies. En particular, un augment de la temperatura i la sequera en regions com el Montseny pot reduir la producció de glans i afectar negativament les espècies que depenen d'elles.
Aquests resultats destaquen la necessitat de monitoritzar i entendre millor aquestes relacions ecològiques per a implementar estratègies de conservació efectives que protegeixin la biodiversitat i la funcionalitat dels ecosistemes forestals mediterranis en el futur.
Apodemus sylvaticus
El ratolí de bosc va ser l'espècie més abundant i va mostrar una resposta positiva a la disponibilitat de llavors, amb increments poblacionals la mateixa tardor de la caiguda de les llavors i la primavera següent. Aquesta espècie consumeix llavors de manera que adopta un paper rellevant en la regeneració dels boscos gràcies a la seva activitat dispersiva. Aprofita les llavors tant immediatament com emmagatzemant-les per al consum posterior, la qual cosa li permet estendre el seu període reproductiu.
Apodemus flavicollis
El ratolí lleonat també va respondre a la disponibilitat de llavors, especialment durant la tardor de la caiguda de les llavors. Aquesta espècie, més adaptada a entorns forestals i amb hàbits més arborícoles, va mostrar un ràpid augment poblacional en resposta a les llavors disponibles, ja que accedeix als fruits quan encara són dalt dels arbres, abans de caure.
Clethrionomys glareolus
El talpó roig va mostrar una dinàmica poblacional més lenta, amb majors abundàncies de l’espècie l'any següent d’una alta producció de llavors i menors abundàncies quan la disponibilitat era més baixa. Aquest comportament podria estar relacionat amb la seva estratègia d'emmagatzematge d'aliments i la seva reproducció, que es dona principalment a la primavera.
Crocidura russula
La musaranya comuna, tot i que principalment és insectívora, també va mostrar una resposta a la disponibilitat de llavors l'any posterior, probablement a causa d'un augment de l'abundància d'insectes predadors de llavors durant els anys d'alta producció de fruits. Aquesta troballa ressalta la importància d'entendre les complexes interaccions ecològiques i com els canvis en un recurs poden afectar indirectament espècies que no en depenen directament.
El seguiment de petits mamífers està emmarcat dins el conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la Diputació de Barcelona.
Font de la informació: Museu de Ciències Naturals de Granollers
Categoria: Montseny, Montnegre-Corredor, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, flora, fauna, vertebrats, Recerca i seguiment, Divulgació, ODS,