Les paraules de benvinguda a la Trobada, que s’iniciarà a les 9.30 h, aniran a càrrec de Marta Cornellas, alcaldessa de Sant Julià de Vilatorta, i Xesco Gomar, diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, els quals donaran pas a la primera ponència vinculada a la gestió d’un dels espais naturals a càrrec del guarda forestal Joan Pareja, el qual parlarà sobre els “26 anys de guarderia forestal a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona” a partir del seu desenvolupament econòmic i social, de l’ús públic i l’educació ambiental, i de la conservació.

A continuació, Alba Ludevid, tècnica d’ús públic i educació ambiental de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i Èlia Bretxa, membre del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (UVic-UCC), presentaran les seves ponències relacionades amb l’ús públic i l’educació ambiental de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, concretament sobre la “Regulació de l’accés motoritzat a Sau. Sequera i les pedres de la fam”, en el cas de Ludevid, i “Programa educatiu Guilleries-Savassona a l’escola”, en el cas de Bretxa.

Ambients aquàtics i hidrologia

Les ponències sobre conservació als espais naturals s’iniciaran amb vuit comunicacions sobre els ambients aquàtics que tractaran, en termes generals, sobre els ecosistemes fluvials que trobem en els espais naturals protagonistes de la Trobada i les espècies que hi habiten. Núria Bonada, investigadora de la Universitat de Barcelona, parlarà sobre el “Seguiment i recerca en ecosistemes fluvials a les Guilleries-Savassona i Montesquiu”; Teia Puigvert, del Consorci del Ter, exposarà sobre la “Diagnosi dels espais fluvials d’Osona i control d’espècies invasores”; David Soler, investigador a la UdG i a la UVic-UCC, farà una “Actualització de l’inventari de fonts de l’Espai Natural Guilleries-Savassona per contribuir a la seva protecció i gestió”, tema que quedarà complementat amb la següent comunicació, de la mà de Muntsa Badia, del Consell Comarcal d’Osona, la qual parlarà sobre l’“Evolució de la concentració de nitrats a les fonts naturals dels municipis de l’Espai Natural Guilleries-Savassona i del Parc del Castell de Montesquiu”.

Les ponències sobre hidrologia que vindran a continuació són la “Custòdia fluvial a la riera Major a l’Espai Natural de Guilleries-Savassona”, per part de Mònica Bardina, de l’Agència Catalana de l’Aigua; “Evolució del poblament de peixos de la riera Major”, a càrrec de Laia Jiménez, del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis; “Detecció i seguiment d’amfibis de Guilleries i Montesquiu”, de la mà de Fernando Loras-Ortí, de la Societat Catalana d’Herpetologia; i, finalment, “Patògens emergents causants de mortalitat en els amfibis de Guilleries i Montesquiu”, d’Albert Martínez-Silvestre, del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC).

Posteriorment, Xavier de Yzaguirre i Montserrat Bustó, del Servei Meteorològic de Catalunya, duran a terme l’única presentació de la Trobada vinculada a la climatologia, sota el títol de “La xarxa fenològica FENOCAT als parcs de la Diputació de Barcelona: el cas concret de les Guilleries-Savassona i Montesquiu”.

Patrimoni històric i cultural

Les ponències sobre patrimoni històric i cultural als dos espais naturals les encapçala “Els orígens del Bisaura: del castell de Besora al castell de Montesquiu”, que anirà a càrrec de Cesc Busquets i Marta Fàbregas, membres de la Fundació Privada Conjunt Monumental Castell de Besora, seguida de “La fortalesa ausetana del casol de Puig Castellet (Folgueroles), nou projecte i noves perspectives”, de Montserrat de Rocafiguera, del Museu Arqueològic de l’Esquerda, per finalitzar amb “El patrimoni literari, de Verdaguer als llocs verdaguerians”, de Jordina Boix, de la Fundació Jacint Verdaguer, i “Fotografiar els confins: el fons d’Emili Juncadella i Vidal”, de la mà de Montserrat Baldomà, tècnica de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.

Flora i vegetació

Les presentacions que es duran a terme en horari de tarda tornen a versar sobre la conservació  de la biodiversitat als espais naturals, especialment sobre la flora, la vegetació i la fauna. En el cas de la flora i la vegetació, s’han programat les següents ponències: “Cap a un catàleg de la flora vascular del massís de les Guilleries”, per part del botànic Josep Gestí; “La flora vascular de les valls de Sau i Susqueda”, de la mà d’Aaron Pérez-Haase, de la Universitat de Barcelona; “Assaig de millora de la riquesa florística de les pastures del Parc del Castell de Montesquiu”, a càrrec de Carme Casas, del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC); i “Experiències de gestió forestal adaptativa al canvi climàtic a un bosc de pi roig al Parc del Castell de Montesquiu”, d’Eduard Pla, del CREAF.

La fauna, protagonista

Pel que fa a les comunicacions sobre fauna, en trobem vuit, encapçalades per la que durà a terme Joan Real, de la Universitat de Barcelona, sota el títol “Seguiments a llarg termini de biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals: el Centre de Monitoratge de la Biodiversitat a les Muntanyes Mediterrànies”, seguida de la de Jordi Faus, del Grup de Naturalistes d’Osona, sobre “L’itinerari CBMS “Els Foquers”, a més de la de Marc Anton, de l’Institut Català d’Ornitologia, que parlarà sobre “20 anys de seguiments d’ocells a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i al Parc del Castell de Montesquiu”, i de la ponència titulada “Seguiment de les poblacions de petits mamífers a les Guilleries i Montesquiu: projecte SEMICE i Liró”, a càrrec de Marc Vilella, del Grup de recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

La jornada continuarà amb el “Seguiment de les poblacions de quiròpters a diferents entorns naturals del Parc del Castell de Montesquiu, de la mà de Jordi Serra-Cobo, de l’IRBio de la Universitat de Barcelona; “Una xarxa de científics, tècnics i voluntaris permet el descobriment d’espècies de ratpenats amenaçats i l’obtenció de tendències poblacionals a les Guilleries”, de Carles Flaquer, del Museu de Ciències Naturals de Granollers; “Seguiment del gat fer i altres mesocarnívors”, a càrrec d’Eric Serratosa i Xavier Soler, del Grup de Recerca en Carnívors de Catalunya; i finalment “Tendències poblacionals de cabirol i senglar, i factors que les condicionen”, per part de Joana Colomer, de la Universitat de Barcelona.

Posteriorment a la Trobada, la Diputació de Barcelona publicarà en format digital els treballs presentats. Les publicacions de les trobades de presentació d’estudis estan disponibles a la Llibreria de la Diputació de Barcelona i als Centres de Documentació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.