L'estudi el signen els experts Joan Real, Jaume A. Badia-Boher, Antonio Hernández-Matías, Santi Mañosa, Francesc Parés i Diego J. Arévalo-Ayala, de l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio, i Josep Maria Bas, de la Universitat de Girona. Real recorda en aquest article que el primer niu el va descobrir al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 

Conèixer com canvien les poblacions de fauna salvatge és decisiu per millorar la gestió i conservació de la biodiversitat. La complexitat del treball de camp —logística, captura i marcatge d’individus, recaptura, etc.— i la falta de seguiments a llarg termini dificulten les projeccions sobre el futur de les espècies d’estudi, en especial si estan amenaçades.  

Ara, la metodologia per determinar com varien els patrons demogràfics de les espècies en el medi natural fa un pas endavant amb un protocol eficaç i flexible impulsat per l’Equip de Biologia de la Conservació, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. 

La metodologia, aplicable a la majoria d’aus rapinyaires i altres espècies territorials, permet identificar amb precisió els quatre grans processos demogràfics que originen els canvis poblacionals en una espècie concreta: naixements, morts, emigració i immigració. Aquest avenç permetrà tenir una visió global dels processos demogràfics i dirigir estratègies de conservació sobre aquells processos que més afecten la viabilitat de la població (augmentar els naixements, reduir la mortalitat, retenir els exemplars que emigren, etc.). 

Declivi i recuperació de l’àliga perdiguera a Catalunya 

Un dels avenços més destacats en l’estudi de la demografia de les poblacions animals silvestres és l’ús de models integrats de població (SIPM), que han obert el camí per estudiar també el procés d’immigració en les poblacions estudiades. L’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona defineix una metodologia eficaç per conèixer els patrons demogràfics en el medi natural, que ha identificat amb detall el declivi i la recuperació de l’àliga perdiguera a Catalunya els darrers 50 anys. 

En el cas de l’àliga perdiguera —una espècie en regressió i greument amenaçada a tot Europa—, la metodologia ha detallat que a Catalunya la població va disminuir ràpidament durant les dècades dels anys vuitanta i noranta. El declivi poblacional d’aquesta au rapinyaire es va aturar durant la dècada del 2000, i des del 2010 la població s’ha anat recuperant progressivament.  

La població que no es reprodueix també és decisiva 

Els resultats mostren que la població flotant —la que no es pot reproduir per factors biològics o ecològics i no té un territori fix— té un paper regulador clau en la població d’àligues, un aspecte sobre el qual fins ara hi havia molt poques evidències empíriques. La disminució en la mortalitat dels joves no reproductors i també dels adults territorials ha estat decisiva per a la recuperació de la població.  

Els resultats de l’estudi suggereixen que les mesures de conservació implementades en les darreres dècades —com ara la correcció de la xarxa elèctrica per evitar electrocucions— i, a la vegada, potser l’increment progressiu de les poblacions de conill en àrees de dispersió dels exemplars més joves, poden estar al darrere de la recuperació de l’espècie. 

Tot i la recuperació del nucli de l’àliga perdiguera a Catalunya, la situació és molt fràgil i encara avui dia moren força àligues per accidents amb línies elèctriques, ofegament en basses, trets o xocs amb infraestructures. «Per conservar l’espècie és urgent planificar i realitzar un ús del territori més sostenible que comporti reduir la urbanització, limitar la implementació d’infraestructures, tenir una agricultura menys intensiva i recuperar les activitats tradicionals a muntanya que afavoreixen la biodiversitat», indica l’equip. 

En el futur, cal continuar les tasques de seguiment científic —com el de la població reproductora en els seus territoris— i conèixer millor la població flotant (sense un territori fix de nidificació), que és la més desconeguda.  

Una nota històrica: 50 anys de seguiment científic 

Enguany fa cinquanta anys del primer seguiment a Catalunya de l’àliga perdiguera. Gràcies als estudis a llarg termini, s’han pogut detectar els senyals d’alarma de l’estat de conservació de les poblacions i així establir mesures de gestió i conservació adients. A banda de fer els seguiments científics, també és decisiu impulsar la recerca sobre la biologia bàsica (cicle vital, ús del territori, recursos tròfics, reproducció, supervivència, etc.) i els factors que condicionen aquests aspectes. Durant tots aquests anys, l’Equip de Biologia de la Conservació UB-IRBio ha impulsat tant la recerca bàsica com aplicada de l’espècie, una activitat que ha donat lloc a diverses tesis doctorals, articles científics i divulgatius, manuals tècnics i accions de divulgació científica al públic general. 

«Aquests coneixements han permès aplicar sobre el territori mesures de conservació rellevants, com la correcció de línies elèctriques que incidien en la mortalitat, la millora dels hàbitats o la col·laboració amb gestors del territori privats i públics. Cal recordar que organismes públics i privats, centres de recerca, ONG, propietaris i la ciutadania han col·laborat en totes aquestes tasques per conservar aquesta espècie amenaçada», conclou Joan Real. 
 
Article de referència 

Badia-Boher, Jaume A.; Hernández-Matías, Antonio; Mañosa, Santi; Parés, Francesc; Bas, Josep Maria; Arévalo-Ayala, Diego; Real, Joan. «Fall and rise of a threatened raptor: Unraveling long-term population dynamics with spatially explicit integrated models». Ecological Applications, març de 2025. DOI: 10.1002/eap.70013.