El treball fet suggereix la importància del bosc caducifoli en la configuració de la idoneïtat de l'hàbitat per al liró gris i com aquest influència sobre la reproducció de l’espècie en funció de les condicions meteorològiques locals i la disponibilitat de llavors.

Les poblacions al límit de la distribució solen tenir densitats baixes i es consideren especialment vulnerables a l'estrès ambiental i al canvi global. En aquest treball, s’ha analitzat el rendiment reproductiu del liró gris, un rosegador hibernant que s’alimenta principalment de llavors en boscos caducifolis, en dues poblacions situades al límit de la seva àrea de distribució, concretament al Parc Natural del Montseny i al Parc del Montnegre i el Corredor. El seguiment del liró gris està emmarcat dins el conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Patronat del Museu de Granollers per a la realització de programes de seguiment i recerca vinculats a la fauna silvestre d’interès de conservació de la Xarxa de Parcs Naturals (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils).

Les dades del liró gris van ser recollides pel Projecte Liró durant el període 2012-2021. S’han utilitzat les dades del nombre de femelles reproductores i de cries utilitzant el mètode de captura-marcatge-recaptura (CMR) amb caixes niu en 6 parcel·les d’estudi, tres a cada espai natural. Cada parcel·la d’1 hectàrea aproximada té 20 caixes niu fixades als arbres amb una malla de 5 x 4 caixes niu on cada caixa es troba a una distància de 25-30 metres de la següent. Les revisions es van fer durant el dia i cada dues setmanes de mitjans de juliol a mitjans de novembre.

Dins l’estudi, també s’han utilitzat dades de les estacions meteorològiques més properes a les parcel·les d'estudi, la de Viladrau al Montseny (953 m.s.n.m.) i la del Pla de la Tanyada al Montnegre (690 m.s.n.m.), proporcionades pel Servei Meterològic de Catalunya. També s’han utilitzat dades de pol·len, proporcionades per la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, mapes oficials de cobertura del sòl del període 2007-2017, tant al voltant de les parcel·les com a la franja d'elevació on es trobaven les parcel·les (600-800 m.s.n.m. al Montnegre i 1.000-1.200 m.s.n.m. al Montseny) i, finalment, s’han utilitzat dades de disponibilitat de llavors per cada parcel·la d’estudi, recollides durant el període 2012-2021, comptant les llavors en 20 quadrícules de mostreig a terra (50 x 50 cm), cadascuna col·locada sota una caixa niu. El comptatge de llavors es va fer quinzenalment des de finals d'agost fins a finals de novembre.

Figura 1. (a) Ubicació dels dos llocs d’estudi, als Parcs Naturals del Montseny i Montnegre i el Corredor. (b) Les sis parcel·les en vermell. (c) Distribució de les 20 caixes niu a cada parcel·la, que inclou quadrícules per al mostreig de llavors. La imatge mostra una caixa niu en un cercle negre i la quadrícula de mostreig de llavors en groc

Tot i que les dues poblacions estudiades es troben al límit de la distribució i a prop l’una de l’altra (només 20 km de separació aprox.), els resultats van confirmar diferencies importants entre elles. D'una banda, les condicions ambientals al Montnegre eren més adverses que al Montseny, amb un augment notable (+0,6Cº) de la temperatura mitjana anual durant el període d’estudi que no es va produir al Montseny i, paral·lelament, les alteracions del paisatge van mostrar una disminució dels boscos caducifolis i esclerofil·les amb un augment del bosc de pins al Montnegre, a diferència del Montseny, on es va produir un augment en els boscos d’esclerofil·les.

Pel que fa a la disponibilitat d’aglans i fages, aquesta estava afectada per les condicions meteorològiques locals amb una relació significativa entre la producció de llavors i les condicions estivals (temperatura i precipitació). També es va poder observar una forta correlació entre el pol·len anual i la disponibilitat de llavors de faig, fet que confirma que la producció d'aquestes llavors, gairebé inexistent al Montnegre i relativament abundant al Montseny, podria ser anticipada pels lirons mitjançant la producció de pol·len. En canvi, aquesta relació no va ser significativa pels aglans i, per tant, la seva disponibilitat és independent de la producció de pol·len.

La influència del clima en el nombre i l'èxit reproductiu de les femelles reproductores també va ser diferent entre les dues àrees. Mentre al Montseny el rendiment reproductiu no es va veure afectat per les condicions meteorològiques a la primavera i l'estiu, al Montnegre va disminuir durant els estius secs i calorosos. Curiosament, i a diferència del que es va veure al Montseny, la reproducció del liró gris al Montnegre no estava associada amb la disponibilitat de llavors.

 

Figura 2. Models d’equacions estructurals (SEM) que mostren les trajectòries significatives entre els factors climàtics (quadrat blau: cercle blau fosc–Primavera, i cercle blau clar–Estiu), el pol·len (quadrat verd), el recompte de llavors (quadrat taronja: cercle taronja–aglans, i cercle marró–fages) i les femelles reproductores i les cries de liró gris, al Montseny (a) i al Montnegre (b). Tots els coeficients de regressió significatius es mostren dins de les el·lipses, i els valors de r² explicats per tots els predictors es mostren dins dels quadrats. El gruix de les línies indica associacions més fortes.

Pel que fa als paràmetres d'ocupació i colonització, van ser més baixos al Montnegre i les probabilitats d'extinció més altes que al Montseny. Les anàlisis també mostren el paper fonamental de la cobertura d'arbres caducifolis en la predicció de la presència de femelles reproductores amb una associació positiva entre la cobertura d'arbres caducifolis i l'ocupació de femelles reproductores.

 

Figura 3. Canvi de la coberta forestal de bosc caducifoli (esquerra) i esclerofil·le (dreta) a nivell de parcel·la i de rang d’altitud on es troben les parcel·les del Montnegre i Montseny en el període 2007–2017.

Consulteu la publicació original a la revista Ecology and Evolution: "Direct and indirect effects of climate and seed dynamics on the breeding performance of a seed predator at the distribution edge". Daniel Oro, Lídia Freixas, Carme Bartrina, Silvia Míguez i Ignasi Torre.