La Fundació Barcelona Zoo va celebrar la seva primera Nit de la Biodiversitat a l’auditori del Campus Ciutadella de la UPF. Es va posar l'èmfasi en la necessitat de la conservació de la biodiversitat, del declivi de les espècies, sobretot els invertebrats, els grans desconeguts.

En el marc d'aquesta jornada, la Joana Barber com a coordinadora del Life Tritó Montseny va presentar aquest projecte de conservació d'una espècie endèmica del Montseny, destacant la importància de la implicació dels diferents actors del territori. 

 

Foto: Arxiu Zoo de Barcelona.

 

L’acte, que va convocar més de 150 persones dels àmbits acadèmic i conservacionista i també sòcies del Zoo de Barcelona, té la vocació d’esdevenir una gran trobada anual on es presentin els treballs de conservació i la recerca de la biodiversitat que es realitzen a Catalunya i en els quals participen tant la Fundació com els professionals del Zoo.

El director del Zoo, Antoni Alarcon, va agrair l’esforç de totes aquelles persones que dediquen bona part del seu temps i les seves vides a treballar per la biodiversitat, la recerca i conservació d’espècies, destacant la tasca que la Fundació Barcelona Zoo ha fet possible en tots aquests anys.

També va fer èmfasi en la necessitat de la conservació de la nostra diversitat pel que fa al declivi de les espècies, posant l’accent en els invertebrats, que tot i representar més del 95% de les espècies del Planeta, segueixen sent els grans desconeguts del món animal. En aquest sentit, i alineat amb el Nou Model de Zoo, Alarcon va anunciar la creació d’un pavelló d’invertebrats al propi Zoo de Barcelona, que actualment s’està dissenyant i que podrà ser una realitat l’any 2020.

Aquest Nou Model de Zoo també aposta per esdevenir un referent pel que fa a conservació a la Mediterrània, creant un Centre de Biodiversitat Marina per pal·liar el desconeixement existent de la vida marina i poder protegir-la de manera més efectiva.

Durant l’acte es van lliurar 3 guardons, especialment destinats a reconèixer la tasca de professionals i institucions en favor de la conservació de la biodiversitat. El premi a la trajectòria professional va ser per en Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, geògraf i naturalista i membre del Comitè Espanyol del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides. D’altra banda, Antoni Arrizabalaga, director del Museu de Ciències Naturals de Granollers va recollir el premi que reconeix la trajectòria de la institució pels treballs i estudis de protecció de la nostra biodiversitat i la seva divulgació en el format d’exposicions. Per últim, el guardó per la divulgació se’l va endur el comunicador José Luis Gallego, col·laborador en nombrosos mitjans de comunicació i una de les personalitats més influents de l’Estat en matèria ambiental.

 

10 anys de projectes de conservació

El Zoo de Barcelona té com a principal missió intervenir activament en la conservació, la recerca científica i la divulgació envers la fauna salvatge i els seus hàbitats naturals. En aquest sentit, i des de fa ja una dècada, es va engegar l’ambiciós Programa de Recerca i Conservació, que dona suport a la investigació aplicada, a la conservació de les espècies, algunes de les quals estarien molt debilitades o potser ni existirien si no es dugués a terme aquesta tasca.

Entre tots en destaquen:

• el “Crio zoo”, un projecte de conservació basat en la genètica molecular que pretén crear un banc de gens de totes les espècies,
• el projecte de mesures urgents per a la conservació del mangabei de coroneta blanca, un primat que ha vist reduïda la seva població en un 50% en les últimes dècades i que està coordinat des del Zoo per la Dra. Maria Teresa Abelló,
• o el projecte de reintroducció de la gasela dorcas al Senegal, una de les espècies que es troben en un perill d’extinció més elevat, conduït pel Zoo en col·laboració amb el CSIC.

Un altre projecte de reintroducció és el de la Conservació del ferreret a la serra de Tramuntana de Mallorca, un petit gripau endèmic de l’illa, gairebé extingit, que es cria a les instal·lacions del Zoo i del que ja s’han alliberat més de 1.000 individus al seu hàbitat natural. També en l’entorn Mediterrani es porta a terme el projecte Rorqual, que tracta de l’estudi de les poblacions de cetacis de la mar catalana, amb especial èmfasi en el rorqual comú, l’únic estudi d’aquestes característiques sobre el pas de les balenes per les Costes del Garraf.

Un cas semblant al del ferreret mallorquí és el del tritó del Montseny i el seu Projecte LIFE. Es tracta d’una espècie endèmica d’aquesta serralada que, sense aquest projecte amb finançament europeu, és molt probable que ja hagués desaparegut.

També a Catalunya s’estan portant a terme els projectes de conservació de la trenca i del voltor negre, dos treballs molt diferenciats, però que han evitat l’extinció d’ambdues aus. 

Per últim, a l’acte es va destacar el projecte sobre el desenvolupament de l’Observatori d’Amfibis dels Aiguamoll de l’Empordà, un dels grups d’animals més vulnerables als efectes del canvi climàtic i una de les principals preocupacions de la UICN.

 

10 anys de Beques PRIC

Les beques de Programa de Recerca i Conservació (PRIC) van néixer amb els objectius, entre d’altres, de fer una millora constant en el benestar animal, contribuir a la conservació i a la recerca, produir ciència de qualitat i divulgar la pràctica científica. Aquests ajuts són atorgats anualment per la Fundació Barcelona Zoo i, en aquesta dècada d'existència, s’han seleccionat 92 projectes que han rebut un total de 772.242 € en forma de beques. Aquesta xifra representa el 30% del total de la despesa directa que la Fundació Barcelona Zoo ha dedicat a donar suport a iniciatives i impulsar projectes de recerca i conservació in situ, que en els últims 10 anys ha ascendit a 2,5 M EUR.

Per a la Nit de la Biodiversitat es van presentar cinc projectes representatius dels treballs becats aquesta dècada a través dels seus responsables, tots vinculats a la conservació in situ:

• Estudi sobre l’ecologia alimentària per a la conservació del linx ibèric, del Dr. Germán Garrote (Institut de Biologia de la Conservació).
• Monitorització de la fauna d’insectes del dosser de la serra de Collserola, del Dr. Jorge Mederos (Museu de Ciències Naturals de Barcelona).
• Seguiment de la població del turó a Catalunya per definir mesures de conservació, de Salvador Salvador (Universitat de Girona).
• Estudi de les poblacions de gat salvatge a Catalunya, de Marc Vilella (Grup de Naturalistes d’Osona/Institució Catalana d’Història Natural).
• Conservació del ximpanzé de l’Àfrica Occidental a Fouta Jallon (Senegal), del Sr. Federico Bocdánovich, director general de l’Institut Jane Goodall.

 

Nous vídeos de Conservació i Recerca

En els transcurs de l’acte es van presentar tres nous vídeos produïts pel Zoo de Barcelona sobre els projectes de conservació i recerca: El Ferret de Mallorca, Els insectes de Collserola i El seguiment de rorquals a la Mediterrània.

Consulteu els enllaços per accedir als vídeos allotjats al YouTube del Zoo de Barcelona.