Funga. Definició

La funga és el conjunt de fongs que creixen espontàniament en una regió o en un ambient determinats. Lingüísticament, aquest terme va ser creat a imatge dels termes flora i fauna, però en aquest cas per a nombrar el regne dels fongs (Termcat.cat).

Els fongs són organismes heteròtrofs i, per tant, els cal obtenir la matèria orgànica per viure a partir d'altres organismes. La poden obtenir per:

• Saprofitisme, si es tracta de restes mortes d'altres organismes.
• Parasitisme, quan utilitzen la matèria orgànica d'un altre organisme que encara és viu, l'hoste.
• Simbiosi, quan els fongs viuen associats a altres organismes que els proporcionen aliment. En aquest cas, les micorrisses són fongs o bacteris associats amb les arrels de les plantes superiors i els líquens són fongs associats a algues.

Exemplar de Coprinus disseminatus
Autor: Arxiu del Parc de la Serralada de Marina

Micorrisses

Les micorrisses tenen una gran importància sobre l'absorció de nutrients (nitrogen, fòsfor, potassi, micronutrients) i aigua per part de moltes plantes vasculars.

Algunes micorrisses són associacions de plantes vasculars amb bacteris (entre les micorrisses més conegudes destaquen les de les fabàcies, que produeixen els nòduls a les arrels, amb bacteris del gènere Rhyzobium), o associacions de plantes amb fongs. Entre les micorrisses de planta i fong són ben conegudes les tòfones, entre les que destaquen Tuber aestivum (tòfona d'estiu), Tuber melanosporun (tòfona negra) o el rovelló (Lactarius deliciosus), que resulta de la simbiosi entre el fong i els pins de diverses espècies.

Les micorrisses orquidioides o de cabdell són un tipus molt especial d'associació entre planta i fong i són imprescindibles per al desenvolupament de les plantes orquidiàcies. Aquesta relació exclusiva fa que, en general, aquest grup de plantes siguin molt exigents pel que fa als seus requeriments ambientals.

Líquens

Els líquens que es troben als arbres, als sòls i a les roques són el resultat d'una liquenificació de fongs diversos. Associant-se amb les algues, els fongs liquenitzats han aconseguit alliberar-se de la necessitat d'humitat de llarga durada i de matèria orgànica, fet que els permet colonitzar medis aparentment inhòspits, on la majoria de vegetals no poden viure.