La gastronomia dels parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix
Al Parc del Garraf, tot i que hi ha vestigis molt antics de la presència humana, no és fins al segle xviii que es produeix un augment notable de la població, acompanyat d'una gran expansió del conreu de la vinya i el blat. La presència humana al Garraf s'ha fet sentir per mitjà de les activitats ramaderes i agrícoles tradicionals i té molt a veure en la transformació del paisatge. Ara bé, la plaga de la fil·loxera, que va tenir lloc entre el 1879 i el 1880, va estroncar l'activitat agrícola extensa al massís. Per contra, en els darrers decennis, l'extensió de la segona residència ha generat força moviment econòmic a la comarca.
La restauració recent d'algunes masies i la implantació progressiva d'empreses de serveis vinculats al lleure i la natura a partir de la dècada del 1990 són prova de la voluntat de dinamitzar i preservar el patrimoni natural i cultural del parc. També cal destacar l'impuls de l'activitat relacionada amb la vinya i el vi, gràcies a la tasca conjunta d'entitats diverses com la que desenvolupa l'Associació de Viticultors del massís de Garraf.
El territori del Parc d'Olèrdola, tant per la morfologia com per la litologia, el podem considerar com una prolongació del massís de Garraf, amb certes particularitats notables. Hi són importants les sedimentacions detrítiques del quaternari, molt ben aprofitades per l'agricultura.
La importància històrica i arqueològica del conjunt monumental d'Olèrdola és ben coneguda des del segle xviii. Si l'home ha ocupat la muntanya de Sant Miquel d'Olèrdola al llarg de 4.000 anys ha estat perquè aquesta li oferia, en determinats moments, uns clars avantatges de seguretat en relació amb els indrets de l'entorn i d'acord amb les seves necessitats econòmiques, polítiques i socials.
El conjunt monumental d'Olèrdola és el focus principal d'atracció de visitants al parc. Sense generar una activitat econòmica directa, és una peça important dels itineraris culturals i naturals de la zona. Aprofitant les feixes i els marges del bosc, hi ha ubicades petites Productes i gastronomia dels parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix Parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix I 17 explotacions agràries familiars dedicades al conreu de la vinya i als arbres fruiters.
Per la seva banda, el Parc del Foix també es pot considerar que és un perllongament del massís de Garraf, amb unes particularitats fisiogràfiques notables. Això vol dir que el paisatge que ens ofereix és el d'una pedra calcària de color blanc grisós i trencada. En aquest sentit, cal destacar la importància del riu Foix, que travessa l'espai de nord a sud i el pantà homònim com a connector entre la plana interior agrícola i la plana litoral, també agrícola. La vinya i el cultiu de secà són els que ocupen l'àrea més pròxima al Foix abans de penetrar al massís.
Aquesta activitat agrària, encara molt viva avui, ha apedaçat les planes amb camps de vinya i ha modelat les muntanyes amb feixes estretes –algunes actives, altres cobertes de bosc– però totes amb els seus laboriosos murs de pedra seca, la mateixa pedra clara que il·lumina el paisatge i que ha servit també per bastir els edificis que caracteritzen els nuclis habitats.
Pel que fa al bosc, i a causa de l'activitat ramadera i l'explotació forestal, en molts indrets ha estat substituït per brolles de romaní i bruc d'hivern i, a les zones obagues, per la pastura de jonça i fenàs. La vinya, tot i ser conreada per una petita part de la població, és un element integrat dins del parc ja que conforma en bona part el seu paisatge. En els darrers anys és un conreu que ha anat en augment, gràcies a l'èxit creixent de la DO Penedès, i representa un element clau en l'economia de la zona.
Actualment, als parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix, on el conreu de secà té una llarga tradició, hi trobem productes d'horta, com les carxofes, el bròquil negre, els espàrrecs i la figa de coll de dama. També hi predominen els cultius de fruiters, com el préssec de l'Ordal i les cireres.
