El clima a la Terra està en constant evolució. El fenomen anomenat “canvi climàtic” té a veure amb les fluctuacions del clima causades principalment per les activitats humanes. Des de l’inici de la Revolució Industrial, s’observa un increment a l’atmosfera de la concentració de gasos amb efecte hivernacle, entre els quals el més habitual és el diòxid de carboni, i d’altres com el metà o l’òxid nitrós.
CO2 (diòxid de carboni); CH4 (metà) i òxid nitrós (N2O). Font
L'evidència més clara del canvi climàtic és l’increment de les temperatures, observat de manera generalitzada a tot el Planeta.
de la temperatura
A més, s’ha observat en els últims anys un increment en la freqüència i intensitat de fenòmens atmosfèrics extrems, com ara sequeres, tempestes i huracans.
Els impactes del canvi climàtic tenen una incidència variable en funció de la regió biogeogràfica. A Europa, la regió mediterrània és considerada la més vulnerable als efectes del canvi climàtic, entre els quals destaquen una reducció de les precipitacions, un increment de la freqüència i intensitat dels episodis de sequera i, especialment, un increment de la temperatura mitjana.
Els efectes del canvi climàtic tenen un impacte molt important sobre les dinàmiques dels sistemes naturals. A mesura que el clima esdevé més calorós, les comunitats vegetals i animals han de pujar en latitud o en altitud per continuar vivint en les condicions que els són adients. La pujada en latitud sovint implica llargs desplaçaments que tenen lloc molt lentament, i en molt casos no totes les espècies poden reeixir a la velocitat actual del canvi del clima, o aquests moviments es poden veure dificultats per barreres naturals o antròpiques. Quan la pujada en altitud no és possible a causa de factors físics o orogràfics (pendent excessiu, sòl poc desenvolupat, manca d’aigua al sòl, etc.), es poden produir extincions locals. Els arbres sotmesos a l’estrès que causa el canvi climàtic (increment de les temperatures i efecte de les sequeres) van perdent vigor i esdevenen més vulnerables a malalties. A més, aquestes condicions més seques i caloroses incrementen el risc d'incendi forestal.
Figura 2. Esquema de com funciona la migració de comunitats vegetals a causa de l'increment de les temperatures, des de la situació inicial (esquerra) i final (dreta). Les espècies van pujant progressivament en altitud, i els individus ubicats a les parts inferiors de la seva àrea de distribució comencen a patir malalties i pèrdues de vitalitat (capçades grogues). Font
Webs i publicacions generals sobre canvi climàtic:
- Web canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya
- Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) [PDF]
Gestió d’espais protegits i el canvi climàtic:
Cliqueu sobre la imatge per obrir el visor
Caracteritzar i quantificar les evidències del canvi climàtic a la XPN és fonamental per dissenyar mesures d’adaptació adients. Es mostren a continuació algunes de les iniciatives desenvolupades en aquesta línia per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb centres d’investigació mitjançant programes de seguiment.
Seguiment hidrològic de la conca de la Riera de Fuirosos (Parc del Montnegre i el Corredor): estudi a llarg termini (1998-2020) de la quantitat i la qualitat de l’aigua a una riera intermitent, típicament mediterrània.
Parcel·les de seguiment permanent de la vegetació: canvis als hàbitats del Parc del Montnegre i el Corredor: estudi a llarg termini (1989-2020) sobre l’evolució de la composició florística i d’altres atributs ecològics a diferents tipus d’ecosistemes forestals i de prats al massís de Montnegre-Corredor.
Efectes del canvi climàtic en una brolla del Parc del Garraf: els projectes Climoor i Vulcan: estudi consistent en simular un agreujament de l’efecte de dos dels principals impactes del canvi climàtic a les condicions mediterrànies (sequera i increment de les temperatures) sobre dues espècies de matollar.
Delimitació de l’afectació per sequera als boscos Guilleries: identificació dels boscos afectats per la sequera durant l’any 2022 (rodals i % afectació arbres) especialment en pinedes de Pi roig.
Els estudis d’avaluació de la vulnerabilitat dels sistemes naturals als diversos impactes del canvi climàtic es basen en la combinació de, entre altres: dades geogràfiques, de característiques del sòl i la vegetació, així com de models climàtics (climes passats i projeccions futures) i ecològics. En aquesta línia, es pot estudiar la vulnerabilitat a la sequera, als incendis i a altres amenaces de la vegetació actual, i simular l’efecte de diferents tècniques de gestió adaptativa. L’anàlisi de la vulnerabilitat s’ha desenvolupat a partir d’un programa de recerca.
Vulnerabilitat de la Xarxa de Parcs Naturals a la sequera: el 2021 es va fer un estudi de la vulnerabilitat a la sequera del conjunt de parcs de la XPN, a partir de simulacions amb els models Meteoland (De Cáceres et al., 2018) i Medfate (De Cáceres et al., 2021), mapes de sòls i de vegetació, dades meteorològiques i models de creixement de la vegetació.
Davant el canvi climàtic és imprescindible desenvolupar, implementar i avaluar diverses alternatives d’adaptació, per extreure conclusions específiques per a cada àrea. Es presenten a continuació diverses iniciatives aplicades a la XPN, per estudiar l’efecte de diverses alternatives de gestió territorial i forestal sobre múltiples indicadors d’adaptació al canvi climàtic.
Projecte LIFE MixForChange (2016-22): projecte coordinat pel CTFC que té com a objectiu incrementar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic dels boscos mixtos del mediterrani sub-humit català: Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès sud. Als parcs del Castell de Montesquiu i del Montnegre i el Corredor s’avalua l’efecte de l’aplicació d’una silvicultura adaptativa i amb criteris naturalístics sobre diversos indicadors de productivitat, vitalitat, biodiversitat, vulnerabilitat a incendis, i balanç econòmic de la gestió.
Projecte LIFE MixForChange (2016-22): projecte coordinat pel CTFC que té com a objectiu incrementar la capacitat d’adaptació al canvi climàtic dels boscos mixtos del mediterrani sub-humit català: Montnegre-Corredor, Montseny, Bellmunt-Collsacabra i Ripollès sud. Als Parcs del Castell de Montesquiu i del Montnegre i el Corredor s’avalua l’efecte de l’aplicació d’una silvicultura adaptativa i amb criteris naturalístics sobre diversos indicadors de productivitat, vitalitat, biodiversitat, vulnerabilitat a incendis, i balanç econòmic de la gestió.
Projecte LIFE Clinomics (2016-20): projecte coordinat per la Diputació de Barcelona, per promoure l’adaptació al canvi climàtic dels sectors agro-forestal, pesquer i turístic, a tres territoris: Montseny, Alt Penedès i Terres de l’Ebre. Al Parc Natural del Montseny es va fer una cartografia i caracterització de les masses forestals més vulnerables i varen dissenyar i aplicar una sèrie de models de gestió adaptatius per als principals tipus de boscos. També es varen avaluar diferents establiments i instal·lacions dels sectors agrari i turístic, amb recomanacions per promoure la seva capacitat d’adaptació al canvi climàtic.
Projecte LIFE Medacc (2013-18): projecte coordinat pel CREAF que té com a objectiu provar solucions innovadores orientades a adaptar al canvi climàtic els sistemes agrícoles i forestals de les conques del Segre, Muga i Ter. Al Parc de Montesquiu s’avalua l’efecte de diversos tractaments silvícoles sobre la disponibilitat d’aigua, la vitalitat del bosc i la vulnerabilitat a patògens i a incendis forestals.
Projecte forestal de mitigació i adaptació al canvi climàtic LIFE CLIMARK (2017-23), crèdit climàtic: L’objectiu principal del projecte Climark és contribuir a la mitigació del canvi climàtic i a l’adaptació dels boscos promovent una gestió forestal multifuncional mitjançant un mercat voluntari de crèdits climàtics. S’apliquen uns tractaments de gestió i millora forestal i s’avalua el seu impacte com a serveis ecosistèmics (fixació de carboni, aigua i biodiversitat) en finques públiques i privades.
La Diputació de Barcelona, tant directament com en col·laboració amb altres entitats, impulsa mesures per promoure l’adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes de la Xarxa de Parcs Naturals. Algunes de les mesures clau són la diversificació dels espais i el foment de les espècies vegetals més ben adaptades.
Intervencions silvícoles sanitàries als boscos del Maresme i Vallès Oriental basats en l’anàlisi d’imatges de satèl·lit: la teledetecció o ús de sistemes d’observació remots permet fer anàlisis dels efectes del canvi climàtic a gran escala de gran ajuda en la presa de decisions. En aquesta experiència es va desenvolupar un mapa de decaïment de la massa forestal entre 2015 i 18, per prioritzar les àrees a on aplicar una silvicultura sanitària, és a dir, la reducció de la competència entre arbres amb l’eliminació selectiva d’aquells més febles.
Mesures de gestió sanitària en pinedes de pi roig a Montesquiu: en aquesta iniciativa s’estudien els efectes combinats de la sequera, les tempestes i una malaltia (produïda pel fong Diplodia sapinea). També s’aplica una silvicultura amb criteris sanitaris per incrementar el vigor global del bosc mitjançant l’eliminació dels arbres més afectats.
Estudi dels serveis ecosistèmics de Granera i Monistrol de Calders: l’estudi analitza la relació entre les àrees forestals i la disponibilitat d’aigua blava aprofitable per al consum humà. Es valoren i modelitzen escenaris d’evolució de la coberta forestal i els usos del sòl en dues situacions: gestió forestal ecohidrològica i no gestió.
Aclarida de millora en pinedes de pi blanc jove de regeneració natural postincendis al Parc del Foix: recull dels treballs de millora forestal realitzats durant tretze anys per disminuir la densitat excessiva d’arbrat, disminuir la competència per l’aigua i la llum i aconseguir una massa forestal estable i equilibrada.
Selecció de tanys en boscos d’alzina i roure jove de regeneració natural post incendis al Parc de la Serralada de Marina: recull dels treballs de millora forestal realitzats durant tretze anys per disminuir la densitat excessiva d’arbrat, disminuir la competència per l’aigua i la llum i aconseguir una massa forestal estable i equilibrada.