Conservació i gestió forestal
Conservació de la biodiversitat i gestió forestal
Comptabilitzar la gestió forestal i la conservació de la natura és necessari per tal que la intensitat d'aprofitament permeti mantenir les funcions ecològiques, econòmiques i socials dels boscos. Amb aquest objectiu, a les finques públiques dels espais gestionats per la Diputació de Barcelona s'apliquen mesures generals i específiques per tal d'afavorir la biodiversitat de l'ecosistema forestal a l'hora que es garanteix la productivitat i la capacitat de regeneració dels boscos que gestiona.
Per aquest motiu resulta de cabdal importància:
- Realitzar una gestió forestal sostenible, en base a la possibilitat o creixement fustaner del bosc fent que el balanç entre el CO2 acumulat pel bosc i l'extret (per biomassa) en les diferents aclarides sigui equilibrat.
- Cal que la biodiversitat (tant la vegetal com l'animal) es conservi o s'incrementi.
- Cal tendir a l'estat climàcic de les diferents comunitats i a la conservació dels boscos madurs.
Dins dels plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) cal determinar quins són els objectius prioritaris per a la conservació de les zones considerades i quin és l'estat dels elements a conservar (Atauri Mezquida, 2013). Per aquests elements cal valorar quins són els factors de canvi que es puguin derivar de les actuacions. Així doncs en els PTGMF s'han de localitzar quins són els elements a protegir dins l'àrea en que es pretén actuar, analitzar l'estat de conservació d'aquests elements i determinar les amenaces o les avantatges que poden comportar les actuacions a realitzar. També cal tenir en compte la capacitat de resiliència o autoregeneració dels boscos a tractar.
Mesures de conservació
OTPN
OTPN
Xesco Macià
OTPN
OTPN
OTPN
Les mesures generals són accions que es realitzen a moltes actuacions silvícoles per afavorir l'heterogeneïtat necessària per potenciar la biodiversitat. Fan referència a deixar alguns arbres morts de peu o tombats, i punts amb brancada sobre el sòl sense retirar, accions que proporcionen refugi i hàbitat a nombroses espècies. En aquest sentit també es potencien les espècies acompanyants caducifòlies, com els roures, els cirerers, les serveres o les moixeres de pastor, i les espècies protegides com són el grèvol i el teix. Totes aquestes espècies ajuden a diversificar l'ambient forestal, milloren el sòl i a l'hora proporcionen aliment a la fauna.
Les mesures específiques s'apliquen quan es coneix l'existència d'elements o zones de molt interès per a la conservació. En aquest sentit si es té constància de la ubicació de nius de rapinyaires forestals es manté sense tallar el perímetre de seguretat al voltant de les plataformes i també s'eviten els treballs propers en les èpoques més sensibles, és a dir, durant el període d'incubació de l'ou i de l'alimentació del pollet. També es tenen en compte les localitats de flora protegida i amenaçada, i les zones on es fan seguiments de forma contínua com ara les àrees on hi ha instal·lades caixes refugi de rat-penat i lirons, on es fan seguiments de petits mamífers, on s'ubiquen les parcel·les permanents de seguiment de la vegetació, entre d'altres.
Excepcionalment, en el marc de la planificació de les finques forestals públiques de la Diputació de Barcelona s'estableixen unitats d'actuació on l'objectiu preferent és la conservació de la biodiversitat i es deixa que el bosc es desenvolupi de forma natural (reserves forestals). Es tracta de boscos excepcionals, així com també de boscos amb fort pendent o properes als cursos fluvials, que es reserven perquè esdevinguin madurs.