Seguiment d'ocells comuns a Catalunya SOCC
El programa de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l’abundància dels ocells comuns, factor essencial per poder determinar l’estat de conservació de moltes espècies d’ocells i dels ambients on viuen. El SOCC va néixer l’any 2002 i de seguida va rebre una bona acceptació per part dels ornitòlegs catalans, arribant al 2023 a un total de 327 itineraris realitzats a Catalunya. Durant l'any 2023 s'han realitzat 46 d'aquests itineraris al conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
![](https://parcs.diba.cat/documents/43788175/150668078/plafomarina.jpg)
L'any 2017 es van instal·lar plafons interpretatius sobre el seguiment ocells comuns a cada parc. La foto superior mostra el plafó de la Serralada de Marina. Aquests plafons expliquen de forma concisa i visual què és el seguiment d'ocells i quin paper té en l'avaluació de l'estat de conservació del parc. A més, són una eina per promoure l'interès pels ocells i per la natura en general.
Indicadors de l’estat del medi natural al conjunt de la xarxa de parcs
Dos dels principals factors de canvi que afecten la biodiversitat a la xarxa de parcs són el procés d’aforestació natural per abandonament rural i el procés contrari d’obertura d’espais naturals mitjançant gestió activa o els incendis forestals. L’impacte d’aquests dos processos sobre els ocells es pot avaluar amb un mateix indicador, que anomenem d’aforestació perquè quan el seu valor augmenta indica que hi ha una resposta de les espècies al primer factor de canvi esmentat. En canvi quan disminueix, mostra que les comunitats estan responent a l’obertura d’espais oberts.
En el conjunt de la xarxa de parcs no es veu una tendència temporal definida quant a augment o disminució de les espècies en resposta a la aforestació-obertura d’espais oberts, tal com mostren les tendències similars de les espècies d’espais oberts (prats i matollars baixos) i tancats (bosc i matollars alts).
Canvis en l’indicador d’aforestació en el conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals.
Aquest indicador està format per dos subíndexs, el d’espècies de bosc o matollar alt, que mostra la tendència conjunta de les espècies que mostren preferència per espais forestals i el d’espècies de prat o matollar baix, que mostra la tendència conjunta de les espècies que mostren preferència per espais oberts, prats i matollars de fins a 1,5 m d’alçada, i que, per tant, es veuen desfavorides per processos de creixement de la vegetació.Indicadors de l’estat del medi natural a Catalunya, la província de Barcelona i els Parcs
Tot i que a l'inici de la sèrie l'indicador d'aforestació per a la xarxa de parcs es desmarcava del de la província de Barcelona i el català amb la seva estabilitat, en els darrers anys ha experimentat una pujada important. Aquest augment progressiu de l’indicador indica un increment per a les poblacions d'ocells forestals i una davallada dels d'espais oberts a la xarxa de parcs de la diputació, similar al de la província de Barcelona i superior al registrat pel conjunt de Catalunya. Els ocells, per tant, actuen com a bioindicadors dels canvis en els usos del territori.
Canvis en l’indicador d’aforestació en el període 2002-2022 en el conjunt de Catalunya i en el període 2002-2023 a la província de Barcelona i a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
Tendències per àmbits territorials
Selecciona l'àmbit per tenir més informació
-
Est
Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina i Parc Natural de la Serra de Collserola -
Sud
Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola i Parc del Foix -
Nord
Parc Natural del Montseny, Espai Natural de les Guilleries-Savassona i Parc del Castell de Montesquiu -
Oest
Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac -
Parc Agrari del Baix Llobregat
Est Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina i Parc Natural de la Serra de Collserola
L’indicador d’aforestació mostra un increment progressiu en el període 2002-2015 que encara marca la tendència a l’augment de la sèrie, a causa de la davallada de les espècies d’espais oberts. No obstant en els darrers anys l’indicador ha entrat en una forta oscil·lació que dificulta interpretar la seva tendència. Caldrà vigilar durant els propers anys si aquest canvi es manté o retorna a valors més similars als registrats prèviament a la sèrie.Sud Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola i Parc del Foix
Els parcs d'aquesta àrea van quedar àmpliament afectats pels focs dels anys 1986 i 1994. Actualment hi ha un mosaic de paisatges on les masses forestals segueixen un imparable camí de recuperació que es veu clarament en les poblacions dels ocells de bosc i matollar alt, tot i el lleu descens dels darrers anys, mentre els espais oberts mantenen encara una salut ferma en molts punts que es tradueix en el bon estat de la seva avifauna. En conjunt, en els darrers anys de la sèrie estudiada hi ha hagut un increment de les poblacions d’ocells forestals i un decrement dels d’espais oberts.Nord Parc Natural del Montseny, Espai Natural de les Guilleries-Savassona i Parc del Castell de Montesquiu
L’indicador d’aforestació de la àmbit territorial Nord mostra un increment concentrat sobretot a l’inici de la sèrie temporal estudiada. El component que determina aquest resultat és la tendència negativa de les espècies de prat i matollar baix ja que les espècies forestals o de matollar alt es mantenen estables. En aquest conjunt de parcs els medis oberts estan clarament associats a les pastures que sustenten la ramaderia tradicional, una activitat que en l’actualitat s’ha reduït molt. Aquest fort descens és el procés que segurament ha provocat la resposta que es detecta en l’indicador ja que la desaparició de les pastures actua de manera negativa sobre les espècies pròpies dels prats i afavoreix l’augment de cobertura vegetal dels espais de muntanya mitjana. Tot i així, des de 2007, el subíndex d’espècies de prat o matollar baix mostra una lleu recuperació que podria ser l’efecte de la gestió de pastures, especialment a les zones culminals del Montseny.Oest Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
L’evolució de l’indicador d’aforestació a la àmbit territorial Oest (Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac), presenten una particularitat única en el conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals ja que estan fortament influenciada per l’incendi de 2003 que va afectar vora un terç parc i a 4 dels 9 itineraris SOCC estudiats. Aquest fet es veu reflectit en l’indicador d’aforestació on es pot veure com després de l’incendi, les espècies forestals continuen una lenta recuperació a mida que es regenera la vegetació, mentre que les espècies d’ambients més oberts, troben noves oportunitats i també mostren un augment significatiu. La resposta conjunta a aquests dos fets porten a una evolució fortament negativa de l’indicador, però atenuada cada cop més a mesura que pasa el temps després de l’incendi fins al punt que en els darrers anys les espècies forestals ja augmenten proporcionalmet més les seves poblacions que les d’espais oberts.Parc Agrari del Baix Llobregat
Al Parc Agrari del Baix Llobregat degut al seu particular us del sòl, s’ha calculat l’indicador d’estat dels ocells agrícoles per al període 2002-2023. Per a fer-ho s’han elaborat tendències poblacionals de 30 espècies d’ocells comuns utilitzant de manera conjunta les dades dels 5 itineraris SOCC ubicats a l’interior del parc.L’indicador d’estat dels ocells agrícoles al Parc Agrari del Baix Llobregat mostra un fort descens que en els quatre darrers anys s’ha començat a estabilitzar i potser revertir. Les causes d’aquestes tendències negatives podrien estar relacionades amb els efectes adversos de la potent matriu urbana que envolta el Parc Agrari, les reduïdes dimensions de l’espai i el seu aïllament envers altres espais similars i 3) amb la manca d’espais naturals de compensació que permetin als ocells trobar recer en front de l’activitat agrària intensiva. Ens calen estudis més amplis per entendre bé els motius de la disminució dels ocells agrícoles al Parc Agrari, però cal estar alerta amb aquesta disminució important de la biodiversitat ornítica d’aquest espai.
Tendències de les espècies d’ocells nidificants
En la següent taula es mostren les tendències d’espècies comunes d’ocells en el conjunt de la província de Barcelona, de la xarxa de parcs i en els 5 gran àmbits territorials i biogeogràfics en què s’agrupen els parcs: Est (Montnegre-Corredor, Serralada Litoral, Serralada de Marina i Collserola), Sud (Garraf, Olèrdola i Foix), Nord (Montseny, Guilleries-Savassona i Montesquiu), Oest (Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac) i Parc Agrari del Baix Llobregat.
Les tendències de les espècies estan calculades a partir dels comptatges d'ocells nidificants que fan els col·laboradors del projecte SOCC. El període d'estudi va començar l'any 2002 i es basa en la realització d'itineraris de 3 km de longitud repartits pels parcs. Les tendències s'analitzen seguint mitjançant el programa TRIM. La tendència es mostra segons les categories emprades per la EBCC i acompanyades del percentatge promig de canvi anual. Les categories són: Descens fort, Descens moderat, Estable, Increment moderat, Increment fort, Tendència incerta.