La X Trobada d'Estudiosos del Montseny, va tenir lloc els dies 24 i 25 de novembre de 2021 a l’Espai Montseny de Viladrau. Durant el matí de la primera jornada es va debatre sobre el tritó en exclusiva.

La supervivència del tritó del Montseny, espècie endèmica en perill crític d’extinció, depèn de poder restaurar el seu hàbitat i trobar on fer els alliberaments amb garanties. És la principal conclusió de les ponències sobre el Life Tritó Montseny. 

Segons explica Daniel Guinart, tècnic de conservació del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i coordinador tècnic del projecte Life Tritó Montseny, "estem en un coll d’ampolla. Hi ha un consens molt clar que cal ampliar l’àrea de distribució del tritó. Tenim els exemplars per fer-ho perquè els centres de reproducció són un èxit i tenim un grup de treball d’una vintena de persones amb un consens sobre com fer els alliberaments, però el coll d’ampolla és on fer els alliberaments".

L’activitat humana en el darrer segle ha provocat un deteriorament de l’hàbitat de ribera del tritó i, actualment, hi ha molts pocs llocs adequats on pugui subsistir aquesta espècie. El projecte Life Tritó Montseny vol corregir aquesta situació, intentar restaurar el medi natural. "Per si sol es restauraria però trigaria uns cinquanta o cent anys. La mà humana intenta accelerar la restauració més natural possible d’aquests hàbitats", explica Guinart.

El projecte Life Tritó Montseny ja havia finalitzat, però s’ha pogut prorrogar fins al desembre del 2022. "L’experiència del projecte és positiva perquè s’han utilitzat tècniques no aplicades fins ara al Montseny, cosa que implica un canvi en la manera de fer tradicional", diu el biòleg, que afegeix que hi ha un desconeixement de si funcionarà. "El consens de molts experts ens indiquen que anem per bon camí. La idea és continuar amb la línia de forçar la restauració dels hàbitats".  

Aquesta experiència s’incorpora al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny com una manera nova de treballar per a la sostenibilitat real de l’explotació dels recursos naturals. En aquest sentit, l’explotació de l’aigua i de la fusta són els recursos que afecten més l'hàbitat del tritó. Un cop acabi el projecte Life, les administracions (Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Generalitat de Catalunya i Zoo de Barcelona) tenen el compromís de continuar en aquesta línia de treball de conservació dels hàbitats per ampliar l’àrea de distribució del tritó del Montseny. 

 

Canvi climàtic i investigacions d’espècies bandera

En relació amb els recursos hídrics, que afecten el tritó entre d’altres, durant la X Trobada d'Estudiosos també s’ha parlat dels efectes del canvi climàtic al massís. "El Montseny està en un lloc privilegiat per situació, alçada... és un petit exemple del que tenim a Catalunya, amb un ecosistema centreeuropeu al nord i un altre de mediterrani al sud, és un laboratori excepcional per veure els efectes canvi climàtic, per això s'hi fan tants estudis", explica Guinart. En aquest sentit, fins ara l’aigua només s’explotava perquè no hi havia mancança, però ja s’està veient que comença a mancar a l’estiu, com a efecte del canvi climàtic. En aquest sentit, des del Parc consideren que és una oportunitat per aprendre i adaptar-se al canvi climàtic. Per això promouen programes com el Life per incentivar mesures d’adaptació per conservar la biodiversitat i garantir també que la gent pugui seguir vivint del medi natural al Montseny, Reserva de la Biosfera. 

Després de deu edicions de la Trobada d’Estudiosos, s’han consolidat uns programes de recerca i seguiment robustos, que la gent ja coneix i no hi ha necessitat d’explicar-los en trobades. Per això, aquest any s’han presentat investigacions i treballs molt especialitzats en espècies delicades, anomenades bandera, espècies que s’observen i que funcionen com a bioindicadores, ja que la seva presència indica el bon estat de l’ecosistema. En aquest sentit, s’han presentat estudis com el del gat fer o la saltarel·la del Montseny així com d’altres centrats en els hàbitats d’alt interès, com són els boscos madurs o prats naturals (com ara els situats a Matagalls i turó de l’Home). Guinart alerta també que al Montseny "falten espècies perquè no tenim en bones condicions hàbitats que són cabdals per a la biodiversitat del Montseny, com serien els boscos madurs i els prats culminals". 

X Trobada d'Estudiosos del Montseny

 

De jornada del dijous 25 de novembre, en destaquen els estudis sobre patrimoni històric i cultural i geologia, menys estudiats des de la gestió del Parc Natural. En aquest sentit, parlar-ne en les Trobades es fa imprescindible per completar tots els àmbits de recerca sobre el Montseny. En aquesta jornada també s'aborda l'ús públic i l'educació ambiental així com la flora i la vegetació i la climatologia.

Altres temes destacats en el debat han estat els efectes del canvi climàtic al massís, que comencen a afectar els recursos hídrics, així com la presentació d’estudis sobre espècies bioindicadores.

La X Trobada d'Estudiosos del Montseny, en total, ha reunit més de cent cinquanta persones. Les dues jornades es poden seguir en directe pel canal Youtube de la Xarxa de Parcs Naturals.

Des del 1986, any en què es va fer la I Trobada d’Estudiosos del Montseny, s'han presentat prop de quatre-centes comunicacions, totes consultables al catàleg col·lectiu.