Fi del projecte
07/07/2023 13:47 h.
Garantim la supervivència del tritó del Montseny
Un cop tancat el projecte Life Tritó Montseny després de sis anys, els treballs per a conservar el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), espècie endèmica en perill d’extinció, continuen amb diverses accions, com són la creació d’un pla de recuperació que ha d’aprovar la Generalitat de Catalunya i diverses accions, finançades pel programa europeu Next Generation, per mantenir el cabal ecològic a les rieres on viu, a la conca alta de la Tordera, en un context de canvi climàtic amb menys precipitacions. Un document, el Layman Report, recull totes les accions que s’han fet durant el projecte europeu així com els resultats obtinguts.
El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny vol que l’experiència obtinguda amb el Life Tritó Montseny, per exemple en polítiques ambientals, sigui norma al Parc Natural, per això es treballa en aplicar tot aquest coneixement al Pla de Protecció que actualment s’està redactant. Així mateix, espera poder sumar més sinergies amb la gent del territori. En el marc de l’anomenat «After life», que té una durada de cinc anys, es faran algunes accions incloses en el finançament europeu de Next Generation.
Per a la seva supervivència, el tritó s’enfronta a dues problemàtiques: «el canvi climàtic, que és difícil d’atacar a nivell local, i l’amenaça de l’home i l’activitat humana, que és l’únic que podem intentar emprendre», assegura el biòleg i coordinador del Life Tritó Montseny, Daniel Guinart. Des del Parc Natural hi ha la voluntat de treballar aquest factor humà.
Conservació
Entre els principals resultats de conservació obtinguts gràcies al projecte europeu, hi ha la implicació de la població local i la millora de l’hàbitat on viu, així com la creació d’acords de gestió tutelada en finques on viu el tritó. De moment, se n’han fet tres. Aquesta línia de treball es vol continuar fent des del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny per poder garantir l’aplicació de bones practiques ambiental, com per exemple que l’extracció d’aigua no comprometi el cabal ecològic i, per tant, el seu hàbitat.
Fruit del treball del Life, s’ha redactat un pla de recuperació que ara la Generalitat de Catalunya té en exposició pública. En aquest sentit, el pla estableix un full de ruta per marcar les accions que cal fer per protegir l’espècie. Així, diu que serà d’obligat compliment respectar les zones crítiques de gestió. D’altra banda, tots aquests condicionants s’inclouran en el pla de protecció del Montseny que s’està elaborant actualment.
Una altra acció directa resultat del Life Tritó Montseny ha estat la redacció de Les malalties infeccioses en amfibis. Manual de bones pràctiques en les activitats educatives de descoberta, ja que la transmissió de malalties, fongs especialment, és una de les principals amenaces dels amfibis a tot el món. Aquest protocol és un exemple per altres espais naturals protegits.
Així mateix, es vol condicionar la gestió de l’hàbitat de ribera i la gestió forestal perquè són temes clau que amenacen la supervivència del tritó del Montseny. Altres accions de conservació passen per millorar els centres de cria, augmentar el número d’individus i l’àrea de distribució de l’espècie.
El 2010 es van iniciar les primeres reintroduccions del tritó del Montseny. Segons Sònia Solórzano, biòloga del Parc Natural del Montseny, «per valorar el seu èxit, cal que els individus reintroduïts tinguin descendència, L’únic que es pot dir a hores d’ara és que, amb els seguiments que es realitzen anualment, s’han trobat els tritons que es van alliberar. I en un torrent, com a mínim, s’ha comprovat que s’han reproduït, però cal més temps per veure els resultats de les accions del Life».
La sequera d’enguany no és una bona aliada per les accions de conservació, però entre el 2010 i fins el 2022, i després de fer estudis per valorar les zones idònies on poden viure, s’han alliberat tritons en vuit localitzacions, cinc d’elles en el marc del projecte Life. De fet, un comitè d’experts decideix on i quan es fan les reintroduccions en funció dels estudis i prospeccions que es realitzen. El problema es que les poblacions naturals no tenen possibilitat d’ampliar la seva zona de distribució perquè és una espècie que al llarg de la seva vida es desplaça molt poc i la fragmentació del seu habitat per causes humanes no ho facilita.
Gràcies al programa europeu s’està consolidant la reserva genètica a nivell mundial, amb més d’un miler d’exemplars entre en centre de cria de Torreferrussa, el de Pont de Suert, el del Zoo de Chester el Zoo de Barcelona i hi ha el compromís dels centres de cria en seguir treballant-hi un cop acabat el Life.
Gestió de l’hàbitat
Promoure l’ús sostenible de l’aigua dels torrents és un dels objectius principals del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. Així mateix, es vol afavorir l’hàbitat de ribera amb bones pràctiques forestals i amb la millora de la connectivitat ecològica. «El Life ha assenyalat aquests problemes i està solucionant-los», explica Daniel Guinart. S’han fet accions per garantir el cabal ecològic i després el subministrament cap a les finques, amb la col·locació de caixes de distribució de l’aigua. En total es van localitzar més d’una cinquantena de captacions d’aigua a la conca alta de la Tordera.
També es vol promoure, en el context de sequera, la recollida d’aigües de pluja, com ja es fa a la finca de Fontmartina. En aquest sentit, es treballa perquè tots els municipis de la Reserva de la Biosfera instal·lin dipòsits de recollida de pluvials. Hi ha el compromís polític per trobar mitjans per continuar fent accions de millorar les captacions d’aigua i que s’asseguri un cabal ecològic, com el que fa el poble de Montseny, amb una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua. Així mateix s’han fet acords de custòdia a tres finques i es vol treballar per estendre’ls a les altres nou finques de la zona. L’objectiu és que els propietaris redueixin tot el possible la necessitat d’agafar aigua dels torrents. És un canvi de mentalitat, ja que la pluja abundant del Montseny ha fet que tradicionalment ningú tingui dipòsits d’emmagatzematge d’aigua, com ja es feia en zones més seques.
Pel que fa a la connectivitat, el Life Tritó Montseny ha realitzat una sèrie d’accions amb l’objectiu de millorar la connectivitat ecològica de l’hàbitat de l’espècie. S’han construït diversos tipus de ponts o passos d’aigua i s’han eliminat algunes pistes forestals, com les que tradicionalment s’usaven per les tasques de desembosc. Una altra acció ha estat l’eliminació de plantacions d’espècies exòtiques que son de creixement ràpid i que necessiten molta aigua, com l’avet Douglas. «Alguns propietaris ja han vist que aquestes espècies no prosperaran amb el canvi climàtic i estan cooperant», explica Guinart.
Recerca
Els mitjans oferts pel programa Life han permès aconseguir diverses fites per millorar el coneixement sobre aquest amfibi endèmic. Així, des que el 2005 es va descobrir l’espècie, «es van generar moltes preguntes sobre aquesta espècie, però sense gaire respostes i això ha portat molts centres de recerca i universitats a participar activament en el projecte, i s’han implicat molt més enllà del Life», explica Solórzano. Un exemple és l’estudi sobre la dieta del tritó del Montseny a partir de l’anàlisi dels seus excrements, recollits amb un aparell batejat amb el nom de «caga tritó».
Altres estudis s’han fet sobre l’espècie, el seu hàbitat i la hidrologia, entre d’altres. Hi ha hagut una col·laboració molt positiva amb els investigadors, ja que s’ha ampliat molt el coneixement existent per a la gestió de l’espècie i el seu hàbitat i alhora els resultats han estat publicats articles d’impacte, congressos, trobades i màsters. Els recursos limitats han impedit fer més col·laboracions de recerca.
«També hem comptat amb el personal del parc que s’ha implicat molt», explica Jordina Grau, tècnica del Life Tritó Montseny. A banda dels biòlegs, els guardes forestals i la colla de manteniment hi han treballat molt i han après molt també. En aquest sentit, s’ha format al personal del Montseny en tècniques de bioenginyeria i la formació s’ha fet extensiva a la resta de parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. La col·laboració entre científics i treballadors del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny ha portat també a l’establiment de diverses estacions meteorològiques.
Difusió
«El gran èxit del projecte ha estat l’allau de gent interessada en poder fer alguna cosa pel tritó del Montseny», confessa Daniel Guinart, el coordinador del projecte. Segons Grau, també valora positivament «poder entendre’s entre cinc entitats (Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Zoo de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Forestal Catalana) per fer la difusió d’un projecte de conservació centrat en amfibi endèmic del Montseny que no pot veure’s a la natura».
Fruit del treball del Life, s’ha fet una unitat didàctica vinculada al tritó del Montseny dins el programa educatiu El Montseny a l’escola, s’ha creat una aula educativa a ple funcionament en el Zoo de Barcelona i s’ha elaborat una exposició itinerant, que s’actualitzarà amb els resultats un cop tancat el projecte europeu. Aquesta exposició es pot veure actualment en diverses biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona.
Cloenda del LIFE
09/12/2022 11:54 h.
Experts, investigadors i gestors van fer balanç de sis anys de treballs
El dijous 1 de desembre, a la Sala polivalent de Seva va tenir lloc la jornada de cloenda del projecte europeu Life Tritó Montseny. Va servir per repassar tots els avenços en els treballs per conservar aquest amfibi endèmic del Montseny que es troba en perill crític d’extinció i posar les bases per seguir treballant en la seva conservació més enllà del projecte europeu.
A la jornada es van explicar els treballs de gestió i conservació per a la millora de l’hàbitat del tritó, a la conca alta de la Tordera, on es vol garantir tant el cabal ecològic com la qualitat hidrològica dels torrents on viu. També es va parlar de les amenaces que té en aquest hàbitat, vinculat a la conservació dels boscos de ribera. Així, es va concloure que cal canviar algunes feines tradicionals, com l’extracció de fusta i d’aigua, perquè no afectin al seu hàbitat.
Així mateix, la jornada va dedicar especial atenció a la cria en captivitat al Zoo de Barcelona, al Centre de Fauna de Pont de Suert, al Zoo de Chester i des del 2021 al Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC). L'objectiu de la cria és mantenir una reserva genètica de 300 individus. En aquests anys s'han criat més de 5.700 larves i s'han alliberat 2.600 individus.
En la presentació de la jornada, els representants de les administracions van mostrar la voluntat de seguir treballant i aportant recursos per la continuïtat de les accions iniciades des del projecte europeu, amb la voluntat també de poder sumar nous socis que vulguin implicar-s’hi. D’aquesta manera es podrà augmentar la capacitat d’acció i reacció en la preservació dels hàbitats del Montseny.
El coordinador del projecte, Daniel Guinart, tècnic de conservador del Parc Natural del Montseny, va destacar que després de sis anys se saben moltes més coses del tritó del Montseny i del seu estat de conservació, però encara segueix en estat crític i en un futur amb canvi climàtic aquest animal ho té molt difícil. La situació actual de la seva població és estable, però la sequera, dèficit de pluges i temperatures altes no beneficien la seva conservació.
També el cap de conservació i coneixement del Zoo de Barcelona, Juli Mauri, va remarcar la importància del tritó en el nou model de zoo, ja que en una espècie reuneix elements com la conservació d’espècies, la recerca i l’educació.
Sis anys d’accions per a la conservació del tritó del Montseny i el seu hàbitat
El projecte europeu Life Tritó Montseny va començar el setembre del 2016 i havia de finalitzar el desembre del 2020, un cop assolits els objectius marcats per a un total de quaranta-nou accions previstes amb què solucionar les amenaces principals de l’espècie i garantir-ne la conservació. Un cop arribats a aquesta data, es va concedir un període de pròrroga de dos anys per a vint-i-cinc accions que no havia estat possible assolir.
Durant aquests anys, s’han desenvolupat un gran nombre d’accions vinculades a la investigació i a la divulgació, així com intervencions en el territori per tal de, per exemple, mirar de garantir la connectivitat fluvial, la restauració d’hàbitats de ribera o assegurar el cabal dels torrents.
Els amfibis són una de les espècies més amenaçades i la seva presència és un indicador mediambiental bàsic per conèixer la qualitat de les aigües i de l’entorn natural d’aquests territoris. Així, la feina feta tots aquests anys ha posat de manifest que, principalment per efecte de la hidrologia de la zona i del canvi climàtic, la situació d’aquest amfibi es manté en perill crític d’extinció, si bé la seva població és estable.
Fi del projecte
La jornada de cloenda posa fi als sis anys del projecte europeu Life Tritó Montseny. En total, s'han assolit les 49 accions previstes entorn el tritó del Montseny i el seu hàbitat. Des del seu inici, els tècnics implicats en el projecte han comptat amb el seguiment periòdic de la Comissió Europea i han presentat els informes de les auditories anuals. A nivell administratiu, el projecte finalitza el març de 2023 amb el lliurament de l'informe final a la Unió Europea.
Tot i que el projecte finalitza, els centres de cria del tritó seguiran actius i amb personal dedicat a l'espècie. Durant els primers mesos de 2023 es definirà la metodologia a seguir per continuar preservant aquest endemisme del Montseny i el seu hàbitat de ribera.
Respecte la comunicació del projecte, la pàgina web seguirà activa i se'n podran seguir consultant tots els continguts. Des de l'inici de la web, s'han difós 143 notícies i 15 butlletins trimestrals en format electrònic, en tres idiomes: català, castellà i anglès. Tot i que a partir de 2023 no es generen més novetats, es poden seguir consultant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, les notes de premsa i tots els recursos de comunicació penjats a la web des de l'inici. El canal twitter deixa d'emetre tuits, però el canal Youtube segueix actiu i s'hi podren continuar visualitzant els vídeos i les càpsules del projecte.
Jornada de cloenda
20/11/2022 17:17 h.
El projecte Life Tritó Montseny arriba a la seva fi al mes de desembre
Sis anys després del seu inici el setembre del 2016, aquest mes de desembre finalitza el Life Tritó Montseny, projecte de conservació d'una espècie única al món endèmica del Montseny, Calotriton arnoldi. Per cloure el programa, el dijous 1 de desembre a la Sala polivalent de Seva s’organitza un Jornada que repassa els objectius, accions i estudis realitzats de la mà de l’equip de científics, experts i col·laboradors que hi han treballat al llarg d’aquest temps. L’accés és lliure, via inscripció prèvia. A més, el dia 2 de desembre, de 10 a 12 h, s’ofereix la possibilitat de visitar el nou centre de cria del Zoo de Barcelona.
La jornada del dia 1 de desembre es realitza de les 9.30 a les 18 h i l’accés és obert a tothom. La sessió comença amb els parlaments inaugurals per part dels representants de cada una de les entitats implicades. A partir de les 10.15 h i durant la resta del matí, s’ofereixen tres grans blocs de ponències al voltant de tres eixos del programa. D’una banda, el bloc 1 està dedicat als coneixements i estat de conservació de les poblacions in situ del tritó del Montseny, amb comunicacions sobre la situació legal d’aquest amfibi, el seguiment de les poblacions, el seguiment intensiu durant els anys 2019-2021 d’una població oriental, la dieta del tritó i el DNA ambiental.
D’altra banda, el bloc 2 se centra en el coneixement i gestió de les poblacions ex situ amb ponències sobre els centres de cria, les noves instal·lacions, el protocol de cria, la gestió de parelles, bioseguretat, i marcatge individual, etc. Aquí també s’aborda el programa de cria en captivitat del tritó del Montseny i els resultats dels centres de cria així com la recerca aplicada a la conservació de l’espècie i recerca. Un altre apartat es dedica a la genètica del tritó del Montseny amb aportacions sobre el genoma, el pla estratègic d’alliberament i els resultats preliminars de les noves poblacions creades. El tercer bloc del matí es dedica al seguiment de l’hàbitat del tritó, amb aportacions sobre la caracterització geològic i la caracterització hidrològica dels torrents.
A la tarda, és el moment d’abordar els aspectes relacionats amb la comunicació, educació i divulgació del projecte Life Tritó Montseny, amb un repàs de la difusió feta mitjançant notícies i les xarxes socials així com tot allò referent a l’àmbit educatiu (l’exposició itinerant “El meu nom és Calotriton i només visc al Montseny!”, els audiovisuals, el programa El Montseny a l'escola, el Manual de bioseguretat, etc.) i a la gestió de l’Aula d’educació ambiental del Zoo de Barcelona.
El darrer bloc del dia es dedica a la gestió i millora de l'hàbitat del tritó del Montseny, amb aportacions sobre la planificació territorial i administrativa per la conservació (acords de custòdia, gestió tutelada, Pla de protecció...). També es parla del Manual de bones pràctiques i dels resultats de la gestió dels recursos hidràulics i recuperació dels cabals ecològics. Una taula rodona i debat posen fi a la Jornada.
Sis anys d’accions per a la conservació del tritó del Montseny i el seu hàbitat
El projecte europeu Life Tritó Montseny va començar el setembre del 2016 i havia de finalitzar el desembre del 2020, un cop assolits els objectius marcats per a un total de 49 accions previstes amb què solucionar les amenaces principals de l’espècie i garantir-ne la conservació. Un cop arribats a aquesta data, es va concedir un període de pròrroga de dos anys per a 25 accions que no havia estat possible assolir.
Durant aquests anys s’han desenvolupat un gran nombre d’accions vinculades a la investigació i a la divulgació així com intervencions en el territori per tal de, per exemple, mirar de garantir la connectivitat fluvial, la restauració d’hàbitats de ribera o assegurar el cabal dels torrents.
Els amfibis són una de les espècies més amenaçades i la seva presència és un indicador mediambiental bàsic per conèixer la qualitat de les aigües i de l’entorn natural d’aquests territoris. Així, la feina feta tots aquests anys ha posat de manifest que principalment per efecte de la hidrologia de la zona i del canvi climàtic la situació d’aquest amfibi es manté en perill crític d’extinció, si bé la seva població és estable.
Jornades herpetològiques
20/11/2022 16:35 h.
El tritó del Montseny a les XVIII Jornades Herpetològiques Catalanes
Organitzades per la Societat Catalana d’Herpetologia (SCH), les XVIII Jornades Herpetològiques van tenir lloc a Vallbona de les Monges, a l’Urgell, durant els dies 21, 22 i 23 d’octubre del 2022. L’esdeveniment s’adreça a totes aquelles persones interessades en els amfibis i els rèptils, però molt especialment als estudiants, naturalistes i científics i va aplegar un gran nombre de comunicacions i activitats al voltant de la fauna herpetològica.
Al llarg de les Jornades, diverses comunicacions orals van tenir el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) com a protagonista. Així, el dissabte 22 d’octubre a la tarda es va poder escoltar una comunicació sobre el nombre d'individus o mida poblacional de tritons del Montseny, un dels paràmetres més importants segons la IUCN per catalogar les espècies dins de les diverses categories d'amenaça. A càrrec de Fèlix Amat, Albert Montori i Daniel Fernández, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del CREAC/GRENP, en la presentació -titulada "Quants tritons hi ha? Estimació de la mida poblacional d’una espècie críticament amenaçada, el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi)" es va estimar la població total d'adults de tritó del Montseny entre 2.538-2.567 exemplars, amb dades força variable entre poblacions (de 18 a 689 exemplars).
Aquella mateixa tarda, també es va presentar “Capacitat de dispersió de Calotriton arnoldi en un corrent del nucli oriental”, elaborada per Albert Montori, Daniel Fernández-Guiberteau, Fèlix Amat, Adrià Jordà i Marc Franch, del CREAC/GRENP, Museu de Ciències Naturals de Granollers i PECAT Research Group de la Universitat de Girona. La comunicació abordava el seguiment fet d’una població oriental utilitzant la metodologia de captura-marcatge-recaptura i els resultats obtinguts.
Finalment, el diumenge 23 d’octubre, en el bloc dels pòsters, Daniel Guinart, Jordina Grau, Sònia Solórzano i Fèlix Amat van presentar "El projecte LIFE del tritó del Montseny: una oportunitat de restaurar l'hàbitat de ribera de Calotriton arnoldi, un endemisme del Montseny". Van poder explicar com els resultats obtinguts de les intervencions executades (eliminació o remodelació de 19 captacions d’aigua, condicionament de 10 instal·lacions per aprofitament d’aigües pluvials, 26 restauracions de la connectivitat ecològica dels torrents i 18 intervencions forestals per restaurar l’hàbitat de ribera) són prou satisfactoris per concloure que la restauració de l’hàbitat del tritó del Montseny és possible.
Comunicacions relacionades amb la Xarxa de Parcs Naturals
Un altre tema present a les Jornades va ser l’"Anàlisi de malalties emergents dels amfibis dins de 7 parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona". En la comunicació, feta el dissabte 22 al matí, investigadors del CRAC i de la SCH (Albert Martínez-Silvestre, Alejandro García Salmerón, Eudald Pujol Buxó, Oriol Baena Crespo, Fernando Loras Ortí, Joan Maluquer- Margalef, Barbora Thumsova i Jaime Bosch Pérez) van presentar els resultats i conclusions del seguiment sanitari per a la detecció de malalties que amenacen els amfibis fet a diversos parcs de la Xarxa de Parcs Naturals durant els anys 2021 i 2022.
"Les estructures d'emmagatzematge d'aigua i el seu impacte en la fauna salvatge als parcs del Foix i Garraf", d’Antonio Burguillos Huertas, va ser tema de presentació d’un altre pòster el diumenge 23. En el treball, Burguillos duu a terme una diagnosi de la problemàtica de les estructures tradicionals d’emmagatzematge d’aigua, sovint abandonades, en l’àmbit dels parcs del Foix i Garraf que actuen com a trampa mortal per a la fauna. També hi elabora una proposta de gestió de les estructures detectades (118 entre el 2018 i el 2021) en què es van trobar un total de 201 vertebrats terrestres atrapats al seu interior.
L’objectiu principal de les Jornades Herpetològiques Catalanes és propiciar l’estudi, el coneixement i la conservació de la fauna herpetològica en l'àmbit català així com ajudar a difondre els treballs i projectes sobre aquest tipus de fauna i estimular-ne de nous.
Revisió 2022
17/06/2022 12:23 h.
Es revisa el projecte Life Tritó Montseny pocs mesos abans de la seva finalització
Durant el mes de juny, els responsables del Life Tritó Montseny van rebre la visita Audrey Thenard (CINEA), monitora de l’equip extern de la Unió Europea. L’objectiu de la visita va ser fer el seguiment del programa així com debatre diversos aspectes tècnics i financers. L’equip de la Diputació de Barcelona que lidera el projecte va exposar el desenvolupament de les diferents accions realitzades al territori i les dificultats que s’ha anat trobant durant la seva execució.
D’una banda, el dijous 2 de juny es va fer la sortida al territori per poder veure les actuacions fetes en l’àmbit del Montseny amb l’objectiu de millorar l’hàbitat de ribera de l’espècie. Uns dies més tard, el dimecres 15 de juny, es va desenvolupar de forma telemàtica la reunió tècnica i financera. Durant la sessió es van detallar les accions en les quals, actualment, s’estan realitzant més esforços per tal de tenir-les acabades dins el termini del projecte.
La visita de Thenard ajudarà a definir quins són els aspectes que cal treballar durant els darrers mesos del projecte. L’esforç de totes les persones i les entitats implicades en el Life Tritó Montseny durant aquests gairebé sis anys de projecte ha estat considerable. Ara mateix, a les acaballes del programa, cal seguir treballant per finalitzar totes les accions previstes i presentar els resultats en les jornades finals de cloenda del projecte.
Dos anys de pròrroga
El Life Tritó Montseny es va iniciar el mes de setembre del 2016 i havia de finalitzar el desembre del 2020. Com que en aquella data no s’havien assolit els objectius previstos, es va concedir un període de pròrroga per a 25 accions, nou d’elles a causa d’un retard en la seva execució i les altres setze com a conseqüència de l’estreta vinculació amb les nou anteriors. La nova data de finalització del projecte és el 31 de desembre del 2022.
Els estudis i accions realitzades en el marc del Life Tritó Montseny amb finançament europeu han posat de manifest que la situació d’aquest amfibi es manté en perill crític d’extinció, malgrat la seva població es mantingui estable, especialment per efecte de la hidrologia de la zona i del canvi climàtic. El projecte pretén assolir tots els objectius marcats a l’inici per resoldre algunes de les principals amenaces d’aquest endemisme del Montseny.