Fauna. Gestió i conservació

La responsabilitat de conservar el patrimoni natural comporta en moltes ocasions una gestió activa, i per tant actuar en el territori per minimitzar problemàtiques o eliminar amenaces concretes. Aquestes actuacions també requereixen un seguiment posterior, que ens permetrà valorar l’efectivitat de les intervencions i aplicar, en casos desfavorables, una gestió adaptativa per intentar assolir els objectius marcat en un inici.

En altres ocasions, el seguiment biològic ens indica que les poblacions silvestres segueixen una bona dinàmica natural i per tant no es requereix cap intervenció. En aquest cas s’aplica una gestió passiva, que consisteix en la vigilància i el seguiment periòdic.

Invertebrats

A l'apartat accions de conservació es poden fer cerques.

Vertebrats

Peixos

En l’àmbit dels torrents i rieres de la XPN, s’estan fent intervencions per augmentar el cabal ecològic dels cursos d’aigua  (modernitzant captacions o eliminant-les), per incrementar la qualitat fisicoquímica i microbiològica de l’aigua (construint depuradores i filtres verds en masies aïllades) i per millorar la connectivitat fluvial (eliminant infraestructures hidràuliques en desús o construint escales de peixos).

Per altre banda, s’han eliminat les zones lliures de pesca dins d’alguns del parcs i s’ha promogut e implementat la pesca sense mort en detriment de la pesca deportiva clàssica. Complementàriament  s’està fent una important campanya per evitar la introducció, voluntària o involutaria) de peixos exòtics en rius i embassaments de la xarxa de parcs naturals. On s’ha detectat poblacions de peixos exòtics i invasors sh’ah fet campanyes per eliminar-los i intentar retornar els ambients aquàtics a les seves condicions originals amb espècies autòctones i en equilibri amb l’ecosistema.

Escala per a peixos. Autor: Daniel Guinart

Amfibis

Els resultats obtinguts del seguiment de les poblacions d'amfibis permeten dissenyar actuacions de correcció sobre les problemàtiques i impactes puntuals detectats, especialment  en basses. Algunes d’aquestes actuacions han estat l’eliminació de predadors al·lòctons i espècies invasores, tant d’amfibis com peixos i rèptils aquàtics, o la translocació de postes d’amfibis ubicats en punts d'aigua a punt d'assecar-se, a d'altres punts amb un  higroperíode més llarg. També s’han creat nous punts d'aigua per a la reproducció d'amfibis. Modificació de basses ja existents instal·lant tancats per evitar l'accés del bestiar i d'abeuradors substitutius, re-impermeabilització, col·locació de rampes de sortida en cas de caiguda d'animals, eliminació de vegetació excessiva i redireccionament d’aigües pluvials per tal  d'augmentar el volum d'aigua.

En indrets on s’ha detectat un alt índex d’atropellament d’amfibis s’han elaborats projectes per construir passos de fauna i millorar la permeabilitat de la carretera, algun d’ells amb tota probabilitat serà executat en un futur pròxim.

Rèptils

Degut el creixement de la massa forestal al Montseny, s'ha produït una notable reducció dels espais oberts que els rèptils i molt especialment en el cas de les espècies mediterrànies de major mida corporal, requereixen per assolellar-se.  S’han fet certes actuacions per instal·lar refugis pedregosos dins de prats creats mitjançant  el dall de landes, i recuperació de feixes i dels margues de pedra seca en espais que de manera natural s’han reforestat.

Refugi per a reptils al Montseny. Autor: G. Mas

Ocells

El seguiment dels darrers quinze anys ens indica que les poblacions d’ocells que depenen dels espais oberts estan patint un descens constant. Per tal d’afavorir aquestes espècies i la biodiversitat vinculada a prats i conreus tradicionals, s’estan retirant antigues plantacions forestals i eliminant zones de matollar i boscos joves allà on hi ha evidència d’antigues zones agroramaderes. Les actuacions es fan mitjançant pràctiques forestals clàssiques, el desbrossat mecànic o cremes controlades, amb la finalitat de recuperar els espais oberts que hi havia antigament i promoure el retorn de la ramaderia extensiva.

Treballs mecànics per a la recuperació d'espais oberts al Montseny. Autor: Daniel Guinart

Foc controlat per a la recuperació d'espais oberts al Montseny. Autor: Daniel Guinart

Per altra banda, també s’està promovent l’existència de fusta morta en els boscos, que afavoreix determinades especies d’ocells que s’alimenten de la fauna invertebrada que existeix en la fusta en descomposició.

Respecte als rapinyaires, s’està fent un important esforç per ubicar els seus territoris i desviar o posposar les activitats que les puguin afectar en l’època de nidificació, com seria l’explotació forestal, les activitat esportives i de lleure o determinats projectes d’obres. Les molèsties humanes poden afavorir la depredació dels ous o dels polls, o un refredament de l’embrió de l’ou, mentre que els canvis en l’estructura de l’hàbitat (tales, desbrossades i/o fragmentació per obertures de camins o corriols) poden produir l’abandonament dels sectors de nidificació.

Astor (Accipiter gentilis). Autor: F. X. Macià

Els rapinyaires també es veuen afectats per l’existència de basses d’aigua amb parets verticals i sense sortida, fet que provoca l’ofegament dels animals per esgotament. Per evitar aquesta problemàtica, hi ha una campanya d’instal·lació de rampes que possibilita l’escapatòria de qualsevol animal que hagi d’entrar a la bassa per beure aigua o capturar una presa.

Mamífers

Els ratpenats pateixen la manca de refugis, de cria i hivernada, a la XPN, així com el deteriorament dels hàbitats per  deforestació, contaminació o  ús d’insecticides. Els ratpenats forestals estrictes requereixen boscs madurs amb arbres vells que els hi ofereixin forats i clivelles abundants per criar i un entorn amb arbres morts i torrents d’aigües netes on trobar insectes per caçar. Mitjançant la protecció i la gestió forestal s’està promovent aquest tipus d’hàbitat, recolzat amb la col·locació de caixes niu que actuaran de refugi fins a no disposar-ne de naturals. Els ratpenats cavernícoles requereixen tranquil·litat, i per això existeix un control de les visites i actuacions a les cavitats i masies on hi ha colònies, arribant en algun cas al tancament de cavitats. La qualitat dels boscs de ribera i de l’aigua dels rius de la XPN té un efecte directe en la presència de colònies de ratpenats, per tant la instal·lació de depuradores, filtres verds o el increment dels cabals ecològics, són actuacions que també afavoreixen a aquests mamífers.

Exemplar de ratpenat cavernícola al Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Autor: Fèlix Serrano

Els ungulats, i concretament el senglar, degut especialment a la manca de depredadors i a determinades activitats humanes que els afavoreixen, requereixen d’una gestió activa per controlar les seves poblacions. Per aquest motiu s’afavoreix la caça dins de la XPN, inclús facilitant permisos especials fora de l’època de caça i en Reserves Naturals (on no es permet cap activitat d’extracció de recursos naturals). També es fan important campanyes per conscienciar a la població local i al col·lectiu dels caçadors sobre les males practiques que afavoreixen la sobre població de senglar.